S'inaugura a Barcelona el Casal de l'Alba

Etiquetes de comentaris: Accions, Amèrica llatina, Catalunya, Internacional
Actualitat de la Classe Treballadora
Etiquetes de comentaris: Accions, Amèrica llatina, Catalunya, Internacional
El llibre de Thomas Piketty Capital In the Twenty-First Century ha creat un gran enrenou, ja que ha documentat el que, per cert, altres economistes (pertanyents a associacions d'economistes heterodoxos) havien indicat en els seus escrits: l'enorme concentració de la propietat del capital que ha anat passant en gran part dels països capitalistes desenvolupats. La ben merescuda fama del llibre és perquè detalla com ha anat passant, tot i que, sorprenentment, no analitza amb detall les causes polítiques d'aquesta enorme concentració, com ha estat el desenvolupament de les polítiques públiques neoliberals iniciades pel president Reagan als EUA i per la Sra Thatcher al Regne Unit, i àmpliament implementades als dos costats de l'Atlàntic Nord, on aquesta concentració del capital ha adquirit nivells sense precedents. És lògic que la majoria de crítiques al llibre hagin procedit de mitjans com el Wall Street Journal (que l'ha definit com un pamflet comunista), portaveus del capital financer. I a Espanya, els majors crítics han estat els economistes coneguts per les seves sensibilitats liberals i ultraliberals, dels quals hi ha una gran densitat en els mitjans d'informació i persuasió. Cal assenyalar, però, que hi ha hagut també crítiques des de postures d'esquerres, que accentuen que Piketty s'ha centrat en el món del capital sense relacionar-lo amb l'evolució del món del treball, veient l'acumulació i concentració del capital com un procés autònom , sense connectar-lo amb el deteriorament de les condicions (incloent les salarials) del món del treball. Aquest deteriorament ha estat molt marcat, també des dels anys vuitanta. Així, Jack Rasmus, en el seu informe sobre la situació del mercat de treball als EUA publicat arran del 1er de maig (ZCommunications, 01.05.14) assenyala que el declivi salarial durant les recessions ha estat més gran i que el creixement dels mateixos salaris va ser menor durant el període 1980-2009 que durant el període anterior 1950-1980, contrastant amb el comportament de les rendes del capital, que van créixer espectacularment durant tot el període. Per aquest motiu les rendes del treball (com a percentatge de la renda nacional) van minvar als EUA, passant de ser el 55,6% el 1983 a un 52% l'any 2007, quan es va iniciar la crisi, caient en picat a partir de la recessió, aconseguint només el 49,1%. Les rendes del capital van pujar de manera que al final del període sota estudi ja havien sobrepassat a les rendes del treball (el mateix ha passat, per cert, a Espanya). En realitat, la crisi va significar un descens espectacular de les rendes del treball. I, amb això, de la renda familiar mitjana, que va perdre un 10% de la seva capacitat adquisitiva. Hi ha hagut una elevada destrucció dels llocs de treball ben pagats (14 dòlars per hora), sent substituïts- els mateixos llocs de treball- per altres amb salaris de gairebé la meitat, 7,64$. I la pregunta que Piketty s'hauria d'haver fet i no es va fer és: hi ha una relació entre l'enorme concentració del capital i de les seves rendes en els últims trenta anys- accentuada durant aquests anys de recessió- i el gran descens de les rendes del treball? I l'evidència mostra clarament que sí que existeix. En realitat, el primer fenomen no s'explica sense el segon. Com vaig indicar en un article anterior ("L'explotació social com a principal causa del creixement de les desigualtats", Público, 01.05.14), el creixement de la productivitat explica que s'hagi continuat creant riquesa. Però l'enorme poder del capital- sobre les institucions polítiques -explica que la majoria de la riquesa hagi anat als primers- els propietaris i gestors del capital- i no als segons- als treballadors. Les polítiques públiques derivades d'aquest fet haurien d'anar molt més enllà del que proposa Piketty, el qual se centra en un gravamen molt notable de les rendes del capital a nivell mundial. Aquesta mesura, que molts han considerat com a necessària però una mica utòpica, hauria d'anar acompanyada de mesures encaminades a incrementar les rendes del treball, amb un augment considerable dels salaris i de la despesa pública social orientada a les classes populars, mesures oblidades, quan no reprimides, en els centres de decisió governamental, tant a Espanya com a la Unió Europea.
Entre els i les assistents hi havia nombrosos activistes d’EUiA i de la coalició, entre elles la coordinadora d’EUiA i regidora d’ICV-EUiA a Barcelona Isabel Ribas. “Aquesta il·lusió, aquestes expectatives, aquestes ganes de canviar-ho tot”, ha constatat Ribas després de l’acte, “ens exigeix a la gent d’esquerres una gran responsabilitat perquè això vagi endavant, perquè acabi bé, i perquè sigui Barcelona la que hi surti guanyant”.
La sala d’actes de l’escola pública Collasso i Gil ha quedat molt, molt petita per acollir les nombrosíssimes persones que s’han aplegat aquest dijous al Raval. Centenars de persones han seguit l’acte al pati del centre, i fins a sis milers de ciutadans i ciutadanes l’han seguit per ‘streaming’ des d’altres indrets.
Els i les impulsores de ‘Guanyem Barcelona’ han presentat el manifest que han llençat, que afirma que “Barcelona és un espai decisiu per impulsar la rebel·lió democràtica que cal” i que “malgrat la duresa de la crisi, s’ha obert una escletxa històrica que ni podem ni volem desaprofitar”. El text, que podeu llegar aquí, afegeix que ‘Guanyem Barcelona’ neix en aquest context i en aquesta ciutat “per construir una candidatura de confluència amb vocació guanyadora, de majories”. Els i les impulsores del manifest han explicat que ara volen recollir 30.000 signatures, la meitat de les quals de la ciutat.
“Cal recuperar aquesta idea que la democràcia és avui revolucionària”
Abans d’obrir una ronda d’intervencions que ha començat amb un parlament d’Àlex Castillo, de l’AMPA de l’escola Collasso i Gil, s’ha adreçat als i les assistents l’advocat Jaume Asens, el professor de ciències polítiques Joan Subirats i les activistes veïnal i de la PAH Gala Pin i Ada Colau.
“El dret a decidir ha de ser un acte revolucionari, i on pot ser revolucionari és en l’àmbit municipal”, ha començat Asens, que ha recordat que el 14 d’abril del 1931 “es va proclamar la república catalana precisament des de l’Ajuntament de Barcelona” i que “quan el poder es desintegra, la revolució és possible, Barcelona és la ciutat europea on més revolucions s’han produït al llarg de la història, per tant, estem en el lloc adequat”.
“Barcelona és el lloc on podem construir allò que vagi molt més enllà de les institucions”, ha afegit Gala Pin, que ha recordat nombroses lluites veïnals com les que s’oposen a la conversió del Port Vell en un port de luxe i ha denunciat la influència que tenen en l’urbs els poders fàctics.
Subirats, per la seva banda, ha esbossat els eixos programàtics que proposa ‘Guanyem’, com la garantia dels drets bàsics per una vida digna, l’impuls de l’economia cooperativa i solidària i la posada al servei de la ciutadania d’activitats econòmiques com el turisme. “Som demòcrates perquè volem que s’exerceixi la democràcia des de les arrels”, ha conclòs el politòleg, que ha afirmat que “cal recuperar aquesta idea que la democràcia és avui revolucionària”.
Finalment, Ada Colau ha matisat que la plataforma no cerca la unitat, sinó la confluència, “Sabem que som molt plurals, i que tenim moltes diferències; aquesta pluralitat es pot viure com una barrera o com una fortalesa”, ha esperonat l’activista de la PAH, que ha negat que aquesta sigui una plataforma liderada per ella, com han fet entendre certs mitjans.
Ribas: “Sí que és possible recuperar la ciutat”, “i avui iniciem un camí de llarg recorregut”
En acabar l’esdeveniment, la coordinadora d’EUiA i regidora d’ICV-EUiA a Barcelona, Isabel Ribas, ha saludat que “l’acte d’avui ha suposat una càrrega d’il·lusió enorme i la demostració que a Barcelona hi ha ganes, hi ha capacitat, i que la gent ja en té prou d’aquest segrest de la ciutat per part de l’actual govern de dretes de CiU”. “Sí que és possible recuperar la ciutat, retornar-la a la ciutadania, i avui tot just iniciem un camí de llarg recorregut, en el qual les properes eleccions municipals seran una fita però van molt més enllà”, ha advertit Ribas.
A més de Ribas, ha assistit a l’acte el també regidor roigi i verd al consistori barceloní Ricard Gomà. També el diputat d’ICV-EUiA David Companyon, el coordinador d’ICV Joan Herrera i l’eurodiputat Ernest Urtasun. Tots ells han seguit les diverses intervencions des del públic, com els milers d’altres ciutadans i ciutadanes.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Drets humans, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Alguna cosa està passant en les anàlisis de l'estructura social en el món anglosaxó (conseqüència de l'enorme crisi del capitalisme) que gairebé ha passat desapercebut a Espanya, però que aviat adquirirà una gran importància en la vida política i social d'aquest país també. En realitat, ja l'està adquirint. M'estic referint al redescobriment de l'existència de classes socials en els països capitalistes més desenvolupats. En realitat, la categoria "classe social" havia desaparegut del lèxic analític en la majoria d'estudis que tracten sobre la distribució de poder en aquestes societats. La majoria de les anàlisis s'han centrat en els últims trenta anys en categories de poder, com gènere, raça i nació, entre d'altres, estudiant les causes i les conseqüències que els homes tinguin més poder que les dones; que els blancs tinguin més poder que els negres; o que certes nacions tinguin més poder que d'altres. Excel·lents treballs acadèmics s'han centrat en aquests temes i segur que se'n seguiran produint més, ja que la seva necessitat és clara, a causa de les desigualtats de poder basades en aquestes categories.
La "classe social" va deixar de ser un tema d'interès (en part pel declivi del marxisme com a manera d'entendre la societat). Sota l'hegemonia del pensament dominant (resultat del seu triomf en la Guerra Freda), centrat en l'establishment acadèmic-polític-mediàtic nord-americà, el terme "classe social" va desaparèixer. Als EUA parlar de classe capitalista i classe treballadora, oa Europa parlar de burgesia, petita burgesia, classe mitjana i classe treballadora, va passar a percebre com una manera "antiquada" de veure la societat. No cal dir que una conseqüència (desitjada) d'aquesta percepció és que ningú parlava de lluita de classes, alguna cosa encara més antiquada. Aquesta expressió es considerava una blasfèmia. Parlar d'aquests conceptes i categories implicava que al que els utilitzava s'l definís pitjor que "antiquat". Se'l considerava un ideòleg, immune a la realitat que ens envolta.
En aquesta realitat, configurada per la saviesa convencional, el progrés econòmic i tecnològic havia eliminat o disminuït a la classe treballadora, substituint-la per la classe mitjana, considerada com la classe a la qual pertanyia la majoria de la població. L'estructura social quedava, doncs, constituïda pels rics (la classe alta), la classe mitjana, i els pobres (la classe baixa). Aquesta categorització arriba a nivells extrems a l'Estat espanyol, que divideix els espanyols en classe alta, classe mitjana alta, classe mitjana mitjana, classe mitjana baixa i classe baixa, la qual cosa jo suggeriria irònicament a l'Estat que posés una altra categoria que es digués "classe baixa baixa". Per donar suport a aquesta categorització, es realitzaven constantment enquestes en què es preguntava a la ciutadania si pertanyien a la classe alta, a la classe mitjana oa la classe baixa. I, ja que la majoria de la ciutadania no es considera ni rica ni pobra, la gent responia "classe mitjana". D'aquest tipus d'enquestes es conclou que la majoria de ciutadans eren i es consideraven classe mitjana.
Errors i fal·làcies de la saviesa convencional
No calia que aparegués el conegut llibre de Piketty Capital in the Twenty-First Century per observar que el capitalisme en si, seguint la seva pròpia lògica d'optimitzar l'acumulació del capital per tal d'augmentar els beneficis, portava, no una reducció de les desigualtats amb una major redistribució de les riqueses (com assumien els apologistes del sistema capitalista), sinó, al contrari, a un creixement de la concentració del capital. És a dir que els rics i súper rics eren cada vegada més rics i súper rics, creixent la seva riquesa (derivada de la propietat del capital) més ràpidament que l'assignada al món del treball, via salaris.
El fet que això no passés durant i després de la II Guerra Mundial (l'anomenada "època daurada del capitalisme") es va deure a causes polítiques i, molt especialment, en poder de la classe treballadora, que va pressionar perquè hi hagués una redistribució de la riquesa. Va ser precisament aquesta pressió la que va crear un gran augment del nivell adquisitiu i del benestar de la classe treballadora, a costa d'un descens de la concentració de la propietat del capital i de les seves rendes, aconseguit, en part, a través d'intervencions públiques (de caràcter fiscal).
El nivell d'imposició al capital i a les rendes superiors va arribar als EUA, fins i tot el 91% (sense que això afectés, per cert, al creixement econòmic, com els economistes neoliberals sempre clamen que passarà si els impostos del capital i de les rendes superiors augmenten ). Com a conseqüència d'això, els dirigents de les majors companyies industrials dels EUA mai guanyaven una renda 30 vegades superior a la dels treballadors. D'altra banda, el salari de la General Motors era (en dòlars d'avui) de 50 dòlars per hora (comptant les prestacions socials). És interessant subratllar que en aquell moment (1945-1978) poc es parlava de la classe mitjana, tot i que la capacitat adquisitiva de la classe treballadora era major llavors que ara. L'eix central que marcava el nivell salarial era el treballador de la manufactura.
El neoliberalisme, que es va promoure a partir de 1978 (amb la reforma laboral i tributària a l'Administració Carter, i amb més afany per part del President Reagan i la senyora Thatcher, era la resposta de la classe capitalista a favor dels seus interessos, trencant el pacte social que havia existit durant el període 1945-1978. el neoliberalisme va ser, i és, la doctrina i ideologia que tenia com a objectiu derrotar la classe treballadora, mitjançant baixades salarials, el desmantellament de la protecció social i la privatització dels serveis públics de l'Estat del Benestar. Aquest debilitament del món del treball (la seva derrota a la lluita de classes que es va realitzar en totes les dimensions de la societat) era essencial per recuperar el poder que havia perdut la classe dominant en l'època anterior. I ho ha aconseguit.
Avui, als EUA, la major empresa no és la General Motors, sinó la cadena de supermercats Walmart, coneguda per la seva hostilitat als sindicats, que paga 10 dòlars per hora gairebé sense prestacions socials. Els impostos sobre el capital i les rendes superiors han baixat a un 23% i els directius de les grans empreses guanyen 350 vegades més que els seus treballadors. La reducció de la suposada classe mitjana és, en realitat, la baixada de salaris de la classe treballadora millor pagada i la precarització del mercat de treball, així com el que ja alguns vam indicar en el seu dia: "la proletarització dels professionals", és dir, la pèrdua d'autonomia dels professionals (incloent els llicenciats universitaris), el deteriorament de les seves condicions de treball i la baixada de la remuneració de la classe professional (metges, enginyers, llicenciats universitaris) que ha caracteritzat aquests trenta anys.
Per què la substitució del terme "classe treballadora" pel de "classe mitjana"?
Aquest canvi era enormement important per fer creure a la classe treballadora que el punt que els unia no era el treball i la seva relació amb el tipus de treball, sinó que era el consum i nivell de renda, sense analitzar l'origen d'aquesta renda. Era també la manera d'individualitzar i atomitzar la resposta, que fins llavors havia estat col·lectiva. Segons aquest mite, la majoria de ciutadans eren al mig (encara que clarament el mig anava baixant i baixant). El descens era conseqüència del descens dels salaris i de la pèrdua de poder dels sindicats. L'enorme creixement de la riquesa es distribuïa entre els propietaris del capital a costa dels recursos que s'assignaven als treballadors.
Ara bé, aquesta situació ha creat un enorme potencial d'aliances de classe, ja que a la classe treballadora, que continua existint amb una gran varietat de components, se sumen les classes professionals que històricament tenien com a funció gestionar, supervisar i dirigir (sota la supervisió del capital) a la societat, grups que s'estan polaritzant, amb grups molt remunerats, propers a les elits governants (tant financeres i econòmiques, com polítiques i mediàtiques), i la resta, la majoria de professions que estan sent massificades en condicions que tenen moltes similituds amb el món del treball més tradicional. Això explica que, d'una manera creixent, la lluita de classes sigui més i més la lluita entre els propietaris i gestors del capital i els seus servents en la reproducció del seu poder (el 10% de la població) i la gran majoria de la població (el 90%) que està expropiada pel primer grup, que a més controla el poder polític i mediàtic del país. La lluita de classes és avui molt més àmplia i és el conflicte dels de baix enfront dels de dalt o, en altres paraules, de la majoria (el 90% de la població) enfront de la minoria (el 10%).
El gran èxit del moviment 15-M a Espanya i del moviment Occupy Wall Street als EUA i, més recentment, del moviment i Partit Podem, ha estat precisament donar veu a aquesta realitat que immediatament s'ha estès a la resta de la població. Avui la legitimitat de l'Estat està per terra, amb àmplies possibilitats de rebuig cap al sistema actual, que no pot limitar-se a fer reformes puntuals-típic comportament parlamentari-, sinó que ha de fer un canvi més substancial del sistema polític mediàtic actual. El nombre i extensió dels moviments contestataris està augmentant d'una manera molt notable, assenyalant l'esgotament del neoliberalisme i de les institucions polítiques que l'han estat reproduint.
"Atureu els informes, les notícies i articles falsos i incorrectes sobre Síria. El Regne Unit és qui dóna suport als terroristes perquè acabin amb Síria; atureu la propaganda política britànica", és el missatge que visualitzaven els usuaris de Reuters el diumenge al matí quan volien accedir-hi.
No és la primera vegada que el SEA ataca la pàgina web del rotatiu britànic per publicar mentides i falsedats sobre la crisi siriana, amb aquesta va la segona.
El nou atac cibernètic del SEA ha fomentat la preocupació sobre la seguretat del lloc digital de Reuters, però, els experts creuen que el diari britànic no té la responsabilitat dels fets, sinó es deu als errors comesos pel portal web de publicitat Taboola que coopera estretament amb el rotatiu britànic.
Pel que sembla l'Exèrcit Electrònic de Síria va piratejar la part corresponent als anuncis de publicitat a la pàgina web de Reuters i així dirigia als usuaris a una pàgina sota el seu control.
S'espera que el forat de seguretat originat pel SEA, no només afecti els usuaris de Teboola, sinó els de Yahoo, BBC i Fox News, ja que corren el perill de ser hackejats.
Fins ara, les autoritats de Reuters s'han abstingut de pronunciar-se.
El 2012, va ser la primera vegada que el SEA va piratejar la pàgina web de Reuters sota pretext de la publicació d'un article fals en què exposava la mort del ministre d'Afers Exteriors saudita, el príncep Saud al-Faisal.
El SEA va començar les seves activitats el 2011, al mateix temps que els disturbis al país àrab; els membres d'aquesta organització rebutgen la seva afiliació amb el Govern de Damasc i insisteixen en la seva formació independent, per tal d'enfrontar-el desviament de notícies per part dels mitjans de comunicació occidentals.
En aquest sentit, el SEA ha aconseguit dur a terme una sèrie d'atacs cibernètics contra diferents llocs web. Entre els seus blancs es poden trobar desenes de llocs web israelians, com del diari Haaretz; així com els comptes en xarxes socials de la cadena de televisió nord-americana CBS, l'agència de notícies nord-americà The Associated Press, la cadena televisiva qatariana Al-Jazira i la cadena de televisió britànica BBC.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
En el punt de sortida a Plaça Universitat Joan Josep Nuet ha fet declaracions als mitjans de comunicació presents i ha valorat en positiu una mobilització on s’han ajuntat sobiranistes, republicans i independentistes d’esquerres, com ve succeint des de l’anunci de l’abdicació del rei borbó en múltiples concentracions arreu de Catalunya. El dirigent d’EUiA s’ha mostrat convençut que “el moviment per la república i contra la monarquia s’estén; a més a Catalunya és molt divers, molt plural, i nosaltres hi estem d’acord: hi ha molta gent, moltes forces polítiques que no volem un rei”, ha sentenciat Nuet.
“Mobilitzacions com aquesta fan que cada vegada hi hagi més consciència republicana, que vol dir una consciència d’un país diferent: un estat social i un país democràtic”, ha reflexionat el coordinador general d’EUiA. Nuet, que ha compartit pancarta amb el company de coalició Ricard Gomà, ha conclòs: “Felip VI i el dret a decidir no casen, per tant: o dret a decidir, o Felip VI. Nosaltres ens quedem amb Catalunya i amb el dret a decidir”.
Hi ha participat diversos activistes d’EUiA, entre ells el coordinador general Joan Josep Nuet, que ha expressat la seva “plena sintonia amb la gent que es manifesta, perquè hem de fer arribar als parlaments i als governs que no representen el sentir de la majoria de la població”. Nuet ha acudit a la convocatòria amb el coordinador d’ICV, i tots dos han coincidit en lamentar la nova reforma fiscal del PP, perquè suposarà, han advertit, més privilegis per als que més tenen.
Els i les activistes s’han concentrat a partir de dos quarts de sis de la tarda al carrer de Pelai i a la plaça d’Urquinaona, i des d’allà s’han manifestat fins a confluir a la plaça de Sant Jaume. Allà diverses de les entitats convocants han fet diversos parlaments, tot destacant la reivindicació de ‘Pa, sostre i treball’. Amb aquest lema es van manifestar dos milions de persones a Madrid el passat 22 de març, i amb aquest lema han tingut lloc protestes similars a la catalana aquest dissabte arreu de l’Estat. A la plaça de Sant Jaume, després dels parlaments, els i les activistes han encerclat el Palau de la Generalitat.
“Estem segurs que abans que acabi l’estiu i durant tota la tardor seguirem amb protestes d’aquesta mena fins que no es canviïn les polítiques i no es canviïn els governs”, ha reivindicat Nuet en un contacte informatiu amb els mitjans abans de l’acte.
El coordinador d’EUiA i el d’ICV, a més, han aprofitat l’ocasió per denunciar que la reforma fiscal del PP suposarà més beneficis per als que més tenen. Aquesta reforma, ha dit Nuet, “és una promesa electoral del PP i un robatori a les classes populars”. “El PP de forma clara sempre escombrant cap a casa: cap a la gent que més té, perquè guanyi més, amb una reforma fiscal que farà que tinguem menys recursos per mantenir les polítiques socials i d’inversió”, ha afegit el coordinador d’EUiA.
Sobre la coincidència d’aquesta reforma amb l’accés al tron de Felip de Borbó, Nuet ha comentat que “Felip VI arriba amb un pa sota el braç per als rics i els que més tenen”.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional, TIC
En una roda de premsa, el portaveu de la PDS, Josep Martí ha senyalat que el veïnat, les plantilla de treballadores i treballadors i els usuàries i usuàries seguiran promovent actuacions fins que el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, aturi "el desmuntatge de la sanitat pública", i obri les plantes tancades dels hospitals per atendre els 23.500 persones l'any que són les que han sobrepassat els sis mesos de garantia dels 14 procediments quirúrgics.
Martí també ha alertat del fet que en els darrers tres anys la sanitat pública porta una retallada acumulada del 16% de pressupost, fet que ha suposat un increment del 60% dels pacients en llistes d'espera. Una retallada que ha anat acompanyada de l'increment de concerts dels hospitals privats: els tres centres hospitalaris de CAPIO -General de Catalunya, Sagrat Cor i Clínica de Sabadell- se'ls hi ha augmentat el concert un 78%'6%:" No volem ser derivats a la privada: perdem en qualitat i no cal engreixar el negoci privat quan teníem un bon sistema de salut públic". Martí ha estat acompanyat a la roda de premsa del Vocal de Sanitat de la Junta de la CONFAVC i de la FAV Terrassa, Jose Luis Muñoz i Jaume Pavia respectivament, entre d'altres representants d'organitzacions socials i sindicals.
Etiquetes de comentaris: #SalutPública, Accions, Catalunya
La reforma aposta per un sistema tributari on guanyen pes els impostos indirectes enfront dels directes i on no es retalla la diferència entre les rendes del treball, el capital, el patrimoni i l'herència.
En resum, amb el quadre global que presenta el Govern, els comptes no surten.
Pel que fa al sistema tributari, després de la reforma anunciada aquest serà menys equitatiu, més injust i no s'orientarà als objectius de: 1. - Ajudar als aturats, especialment als que més dificultats tenen per recuperar l'ocupació, 2. - completar els nostres sistemes de protecció social per donar cobertura als que han quedat fora dels mateixos i, 3. - en suma reforçar la capacitat de les administracions públiques per impulsar el creixement econòmic i protegir les persones.
La proposta de reforma fiscal de CCOO, per contra, posa l'accent, precisament en aquestes qüestions i en reforçar la capacitat de mobilitzar els recursos necessaris per ajudar a incrementar l'ocupació, millorar els sistemes de formació, requalificació i reinserció laboral, i completar els sistemes de protecció social a través d'una Renda Mínima Garantida al conjunt de l'Estat.
CCOO ha traslladat en múltiples ocasions al govern la necessitat peremptòria de disposar de recursos per posar en marxa polítiques actives adreçades als aturats de llarga durada i els joves que, d'altra manera, es convertiran en aturats estructurals, augmentant la desigualtat i els creixents índexs de pobresa, en què Espanya ja es col·loca al capdavant d'Europa fent cada vegada més insostenible la situació d'un país que perd el seu prestigi internacional per l'empobriment d'una part de la seva població.
Indemnitzacions per acomiadament
D'altra banda, sense perjudici de l'anàlisi concreta de l'Avantprojecte de Llei que, finalment faci públic el Govern el dilluns vinent, CCOO vol sortir al pas de les informacions que atribueixen al Govern la intenció de suprimir parcialment la supressió de l'exempció en l'IRPF de la indemnització per acomiadament incorporant-la en el projecte de reforma fiscal que ha analitzat avui el Consell de Ministres. CCOO assenyala, en primer lloc, que, tot i la importància del tema, en cap moment de la reunió mantinguda el passat dimarts dia 10 amb el Ministre i el Secretari d'Estat d'Hisenda, es va informar als representants sindicals sobre aquesta possibilitat, tampoc avui s'ha fet al·lusió en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes en la normativa actual de l'IRPF per la suma de la seva quantia legal. En conseqüència, en cas d'acomiadament improcedent queda exempta la indemnització corresponent al període de treball anterior al 12 de febrer de 2012, fins a 45 dies de salari per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats, i fins a 33 dies de salari per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats, per al període treballat amb posterioritat al 12 de febrer de 2012. En cas d'acomiadament procedent, està exempta la indemnització fins a 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Les quantitats rebudes per sobre d'aquestes quanties tributaran com a rendes irregulars, sempre que s'hagin generat en un termini superior a dos anys. Quedaran, per tant, exemptes en el 40% de la seva quantia i tributaran per la resta al tipus general.
CCOO vol insistir la falta d'equitat i justícia que suposaria l'eliminació de l'exempció de les indemnitzacions per acomiadament dins de les quanties legals. En primer lloc, perquè significaria escorar encara més l'IRPF sobre les rendes del treball. En segon lloc, perquè s'ampliaria encara més el dur retall de la indemnització per acomiadament aprovat pel Govern en la reforma laboral de 2012. I en tercer lloc, perquè suposaria aprofundir en el repartiment desigual de les càrregues de la crisi i l'ajust pressupostari. El govern carregaria així dues vegades sobre l'esquena dels treballadors més febles, els acomiadats, les càrregues de la crisi, mentre que avança, d'altra banda, en la desfiscalització de les rendes del capital i del patrimoni.
Etiquetes de comentaris: Anàlisi
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Drets humans, Guerra, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat
L'esclat del cotxe bomba ha tingut lloc al poble d'Al-Horra (província de Hama), controlat per les forces governamentals, i ha deixat, així mateix, més de mig centenar de ferits, segons l'agència oficial Sana. Per la seva banda, l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a la capital britànica, Londres, ha confirmat l'atac a través d'un comunicat, però reporta 37 morts i més de 40 ferits.
L'anomenat Front Islàmic, vinculat a Al-Qaida, que lluita contra el Govern de Damasc, s'ha atribuït la responsabilitat de l'atac al seu compte a la xarxa social de Twitter. Aquest grup takfirí confirma que han detonat a distància el material explosiu col·locat al vehicle i que el blanc eren les forces sirianes de seguretat.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Guerra, Internacional
Etiquetes de comentaris: Europa, Internacional, Opinions
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Internacional, Regne Unit, TIC
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Europa, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Europa, Internacional
La formació xenòfoba Plataforma per Catalunya va organitzar recentment a Igualada un recapte d’aliments suposadament solidari destinat únicament a població autòctona.
L’entitat sociocultural Atlas, de la capital de l’Anoia, que fa anys que treballa per la convivència entre cultures, va donar-li una lliçó de civisme en mobilitzar els igualadins perquè participessin en el recapte.
L’Associació Atlas va enregistrar un vídeo per donar més empenta a la seva acció, que volia posar en evidència els postulats d’aquest partit xenòfob. Segons Sílvia Romeu, presidenta d’Atlas, “els nostres voluntaris són nouvinguts i per a nosaltres tothom és de casa”. “Quan vam saber que donarien pernil i que buscaven aliments per als de casa ens va semblar una provocació. Per això vam decidir fer l’acció”, explica Romeu.
El regidor de Plataforma per Catalunya a Igualada, Robert Hernando, que substitueix Josep Anglada, és qui va organitzar aquesta acció “solidària” que va acabar per girar-se-li en contra. Mentre Hernando provava d’entomar la reacció dels immigrants, els nouvinguts, l’un darrere l’altre, omplien d’aliments la parada de PxC.
El nou líder de PxC, Robert Hernando assegura que la seva formació continuarà fent recollides d’aliments per a la població autòctona. De moment n’hi ha una programada per al 4 de juliol a Vilanova del Camí. “La protesta no farà que parem”, apunta Hernando a L’ARA. PxC ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra pels insults que, segons el líder de la formació, van proferir “col·lectius d’ultraesquerra”.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Antifeixisme, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Crec que és un motiu de satisfacció i d'esperança aquesta iniciativa que suposa Guanyem Barcelona. Hi ha gent que ha estat treballant des de fa molt per generar aquest espai d'unitat que permeti conquerir les institucions per a posar-les, per fi i de debò, al servei del poble. Si més no, per intentar-ho. Em sembla, a més, que és magnífic que conflueixin velles i noves militàncies, velles i noves formes d'agitació política, de gent que venim de la lluita antifranquista a joves activistes que actuen al si de moviments socials de nou encuny. A més, en el meu cas hi ha un factor personal important, que és el vincle de lleialtat que m'uneix a l'Ada, a la que he vist sempre en primera línia, quan estava a Miles de Viviendas o, després, a l'època de V de Vivenda, i de la que no he rebut més que evidències de la seva honradesa i de la seva generositat.
M'agradaria aturar-me en aquest darrer aspecte. Efectivament, si l'Ada Colau mereix la confiança que hem dipositat en ella molts i moltes és perquè ha obtingut la seva legitimitat de l'únic lloc d'on pot provenir, que és del carrer, és a dir de les lluites arran de terra. Crec sincerament que si aquesta iniciativa unitària en que ens hem implicat té sentit és perquè les persones que hi ha darrera poden dir que hi són perquè hi eren, és a dir perquè han donat la cara a les fàbriques, als centres de treball o d'estudi, als barris..., és a dir al dia da dia, a la vida quotidiana, allà on les persones demostren el seu grau de compromís en la seva lluita contra la realitat.
És en aquest sentit que no puc sinó compartir la inquietud que m'expresseu a propòsit del paper que sembla que està jugant ICV-EUiA en aquesta dinàmica constitutiva del nou moviment polític del que estem parlant. La veritat és que m'ha sorprès trobar alguns noms a la llista del que la premsa ha anomenat "nucli impulsor" de GuanyemBarcelona, properes sobre tot a Iniciativa per Catalunya, que, francament, no recordo haver vist mai acompanyant l'Ada en les lluites contra l'especulació immobiliària i ni tant sols en les nombroses reunions en les que hem anat buscant els punts de confluència en els que ens hem acabat trobant.
El que planteja la incorporació del recolzament d'ICV-EUiA al projecte –incorporació que és ja presència central a través d'intel·lectuals que li són propers- és important, car pot qüestionar el seu sentit, àdhuc la seva congruència. Diguem-ho clar: ICV-EUiA són responsables directes de més de trenta anys de misèria urbana i urbanística a Barcelona i de la merda de ciutat que ens han deixat, tot allò contra el que Guanyem Barcelona ha nascut i vol combatre. ICV-EUiA, a través de persones concretes vinculades a aquesta opció política, han estat inventors i divulgadors del maleït "model Barcelona". Que ICV-EUiA s'adhereixi a un manifest per "impedir la connivència mafiosa entre polítics i diners" és un autèntic sarcasme. Tot això sense oblidar com ICV-EUiA, a més, han estats responsables no menys plens de la repressió policial contra els moviments socials. ICV-EUiA han estat sovint al carrer, en efecte, però del costat de la BRIMO.
De totes formes, crec que és just distingir a EUiA d'Iniciativa. És veritat que EUiA ha estat còmplice activa dels governs municipals devastadors que hem patit al llarg de dècades a Barcelona. És veritat que ha acompanyat les polítiques repressives del Tripartit. Ara bé, també és veritat que molts i moltes militants comunistes han estat presents de manera activa a les lluites socials. Són gent que hem vist atonyinada i detinguda per ordre dels seus propis dirigents quan estaven al poder a Barcelona i a Catalunya: a les lluites contra l'especulació, a les vagues, a les lluites pel dret a l'ensenyament. Especialment dur per a ells i elles va ser quan els seus representants van titllar-los de "violents" quan van acudir a protestar davant el Parlament aquell 15J. Tota aquella gent que va patir la violència policial i patronal han estat capaços de criticar els seus dirigents i han aconseguit canviar la direcció de la seva organització, en el doble sentit del seu lideratge i de l seu rumb.
El cas d'ICV és diferent. No tinc present que hi hagut una reconsideració crítica del nefast paper jugat en el govern del país i de la ciutat. Els dirigents que hi ha ara són els mateixos que van patrocinar políticament la destrucció d'una ciutat popular anomenada Barcelona i que van ordenar o fer possible desenes de desallotjaments, càrregues policials, deportacions, detencions i condemnes a activistes de moviments socials respecte pels quals ara demostren una inusitada simpatia. No s'entén. És absurd. Iniciativa reclama ara que ens posem dempeus contra el monstre que ella mateixa ha creat. Rar, francament rar. Costa creure en la seva sinceritat.
Atenció. De cap de les formes vull que s'entengui que m'oposo a que ICV aparegui recolzant i animant Guanyem Barcelona. De cap de les formes; ben al contrari. Iniciativa representa a sectors socials importants amb els que s'ha de comptar. I el mateix pel que fa a les CUP. Totes dues forces, unides, són indispensables si volem retornar-li la ciutat als seus habitants. Ara bé, alguns ens quedaríem més tranquils si els nostres companys de viatge d'ICV ens clarifiquesinn què en pensen de la seva fonamental contribució al model de ciutat contra el que ara ens convoquen a combatre. Més que res per saber a què atenir-nos i fins quin punt ens hi podem refiar. En aquestes condicions, quedi clar que no els emplaço a que reneguin del seu passat, ni que expulsin als seus actual dirigents. Em conformaria tant sols amb que demanessin perdó.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Entrevistes, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya, Drets humans
El secretari confederal d'Organització i Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, ha subratllat la "gran transcendència” que té la decisió de l'Audiència Nacional que declara nul l’ERE de Coca-cola.
“En un moment en el qual es pretén criminalitzar el sindicalisme i l'exercici del dret de vaga (amb més de 50 procediments oberts contra prop de 200 sindicalistes), va subratllar *Lezcano, la decisió de l'Audiència Nacional és de gran transcendència, ja que subratlla que la lluita sindical està més que justificada i ve a animar als treballadors a seguir lluitant per l'ocupació i les seves condicions de treball”.
En aquest sentit, va advertir que suposa un reconeixement a la lluita que han mantingut els treballadors i treballadores de Coca-cola que, a costa del seu salari, “han estat al peu del canó de les mobilitzacions”.
*Lezcano va recordar que CCOO ha recolzat en tot moment als treballadors i treballadores de les empreses “que han hagut d'enfrontar un ERE salvatge. “Perquè la via jurídica empresa per CCOO és una expressió més de la mobilització”. Per al secretari d'Organització i Comunicació confederal, “la decisió de l'Audiència Nacional surt al pas de la voracitat dels empresaris i en defensa dels drets fonamentals de vaga i de consulta i informació. En aquest sentit, va advertir “la sentència posa de manifest que els jutges estan esmenant la plana a la reforma laboral, en defensa dels drets dels treballadors i treballadores; en aquest cas enfront de Coca-cola, que ha estat l'expressió de la cobdícia portada a l'enèsima potència. L'expressió del capitalisme *rapaz que vol guanyar 2+x, i això a costa de l'ocupació i el futur dels treballadors i els seus familiars”.
Finalment, Fernando *Lezcano va emplaçar a la direcció de Coca-Coca a reflexionar sobre com ha actuat en aquest conflicte “L'empresa està en condicions de rectificar. Com més trigui més alt serà el cost reputacional amb conseqüències difícilment calculables”, va advertir.
Per la seva banda, el secretari general de CCOO de Madrid, Jaime Cedrún, després de reconèixer el treball i fermesa dels treballadors i treballadores de Coca-cola (especialment els de l’embotelladora de Fuenlabrada que porten més de quatre mesos en vaga), així com el suport rebut per la ciutadania, va instar a l'empresa a readmetre als acomiadats immediatament i a asseure’s a ngociar de bona fe.
“Si hi ha alguna cosa que demostra la sentència és el gran nyap d'aquesta marca per les seves embotelladores, on ha comès pràctiques d’esquirol desviant la producció d'un centre a un altre per afeblir la vaga. Una empresa que ha comès, a més, un exercici de menyspreu cap als treballadors negant qualsevol procés d'informació, consulta i negociació sobre les raons que justifiquessin l’ERE. Una empresa que creu que no existeix l’Estat de dret i que pot fer tot el que li doni la gana, en comptes d'insultar als sindicats a Twitter ha de reflexionar”.
En aquesta mateixa línia es va manifestar el secretari de de Acció Sindical de la Federació Agroalimentària de CCOO, José Vicente Claret, qui després de destacar les causes que han portat a la declaració de nul·litat de l’ERE va advertir que CCOO demanarà l'execució provisional de la sentència, amb independència que l'empresa recorri la sentencia en el Tribunal Suprem.
Claret va explicar que la decisió es basa en tres motivacions: la vulneració del dret d'informació i consulta dels representants sindicals durant la negociació; la inexistència d'un pla industrial que justifiqués la fusió de les vuit embotelladoras en una sola i la necessitat de reduir la plantilla per estalviar costos; i la vulneració del dret fonamental de vaga en el cas dels empleats de Fuenlabrada.
CCOO, va subratllar, "no té dubtes que s'admetrà la sol·licitud donada la contundència de la fallada, en el qual reconeixia la vulneració de drets fonamentals com el de vaga o el de negociació de bona fe per part de la companyia. Ara toca reconduir el destruït: les relacions laborals i la negociació sense tancaments ni acomiadaments, des de la transparència, la participació i el consens,”.
Per la seva banda, el portaveu de CCOO en la *embotelladora de Fuenlabrada, Juan Carlos Asenjo, va mostrar la seva satisfacció per la fallada de la sentència que ve a recolzar la posició dels treballadors i treballadores i l'estratègia del sindicat, per advertir amb contundència que “els treballadors i treballadores de Coca-cola no anem a baixar els braços. Seguirem en la lluita mentre no estiguem en els nostres llocs de treball”.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Treball
Les entitats convocants consideren que cal manifestar-se conjuntament per mostrar el seu rebuig a l’entronització del rei Felip VI en base a tres elements centrals:
L’esgotament del règim del 78, nascut amb la Constitució que restaurava la monarquia borbònica, dóna per tancada l’anomenada transició; no acceptem cap pacte que perpetuï un sistema injust amb les persones i els pobles.
La monarquia espanyola és una institució antidemocràtica i caduca. Denunciem el paper que se li atorga en el manteniment de la unitat de l’Estat Espanyol, i com a garant dels privilegis de les oligarquies dominants en contra dels drets socials de la població.
El poble català té tot el dret a autodeterminar-se i establir el seu estatus polític i la seva relació amb els altres pobles del món. El dret a decidir té a veure amb la necessària celebració del referèndum sobre la independència, i també té a veure amb el conseqüent model de relacions socials i econòmiques en el qual vol desenvolupar-se.
Us convoquem a una roda de premsa per presentar aquesta iniciativa el proper dimarts 17 de juny a les 12 del migdia a la seu del Ciemen (Rocafort, 242, baixos de Barcelona) que serà conduïda pels portaveus de la campanya i que comptarà amb la presència de representants de les entitats i organitzacions convocants.
Signants:
Intersindical-CSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), Ara o mai, Catalunya diu prou, Iniciativa per Catalunya (ICV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Treballadors per la independència (sectorial ANC), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Joves d’Esquerra Verda (JEV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), CIEMEN, Arran, Endavant, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Coordinadora Sindical Obrera (COS), CADCI, Procés Constituent.
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
La defensora ha conclòs que cal revisar la normativa d'aplicació a les bonificacions escolars municipals, entenent que el beneficiari és el nen i una multa pendent de pagament per part de la mare no pot ser un impediment perquè la filla rebi una subvenció escolar.
Cal revisar la normativa de les bonificacions municipals als preus d'escolaritat amb l'objectiu que el dret a l'educació no es vegi afectat pels deutes tributaris. Aquesta és la principal recomanació que ha inclòs la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, en un informe després de supervisar la queixa d'una família a qui s'havia supeditat la tramitació d'una bonificació d'un preu públic municipal d'escolaritat i menjador per a un jardí d'infància al pagament d'una sanció imposada a la mare de la criatura, en aquest cas per vulneració de l'Ordenança de convivència per consum d'alcohol al carrer.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Europa, Internacional
La decisió s'ha concretat després d'una assemblea tensa, on la plantilla també ha decidit no acceptar ni la mediació de la Generalitat ni els acords que la direcció de Panrico ha posat sobre la taula, ja que “l'objectiu de no permetre ni un sol acomiadament continua vigent”, segons ha explicat el portaveu del col·lectiu Felix Yela. “Seguirem lluitant perquè estem convençuts que Santa Perpètua té futur i avui dia no sobra ningú”, ha afegit.
L'ERO de la “persecució sindical”
La vaga indefinida va començar el passat 13 d'octubre només a la fàbrica de Santa Perpètua de la Mogoda inicialment per reclamar els salaris que Panrico no havia pagat. Les setmanes següents l'empresa va decidir que dels 745 acomiadaments previstos a tot el grup una part important es produirien precisament en aquesta planta vallesana, en una clara mesura de “persecució sindical”, tal com va denunciar la plantilla en el seu moment. Des d'aleshores, les treballadores de Panrico han protagonitzat una vaga històrica i exemplar de 237 dies, la més llarga de les últimes dècades.
El retorn a la feina de la plantilla de Panrico ha coincidit amb la sentència de l'Audiència Nacional que declara nul l'ERO presentat per Coca-Cola i exigeix la readmissió de les 812 treballadores acomiadades. La multinacional ja ha anunciat que recorrerà la sentencia.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Treball
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Europa, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya