Les nefastes conseqüències del TTIP

Un informe realitzat per la Seattle to Brussels Network desmitifica els presumptes beneficis econòmics del tractat TTIP i posa al descobert com aquest perjudicarà al medi ambient i a l'economia als dos costats de l'Atlàntic.

L'estiu de 2013 es van iniciar converses entre la Unió Europea i Estats Units sobre una Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès) alhora que molts dirigents comercials i polítics saludaven l'acord com el sant remei contra la difícil recuperació econòmica que incideix en tots dos costats de l'Atlàntic. La consolidació de les relacions comercials entre els dos socis en un sol mercat transatlàntic s'ha venut als ciutadans nord-americans i europeus com un vehicle poderós per estimular el creixement econòmic i alguns dels seus defensors predeien fins a un 1% d'increment del PIB. Els funcionaris d'Estats Units i la Unió Europea insisteixen que l'eliminació dels aranzels a la importació i l'harmonització reglamentària als dos costats de l'Atlàntic incrementaran el comerç entre les dues regions, la qual cosa crearà milions de noves ocupacions.

No obstant això, com suggereix aquesta anàlisi preliminar de les implicacions geopolítiques, mediambientals i socioeconòmiques d'un acord comercial transatlàntic, no només s'ha col·locat en el lloc equivocat la fe en la liberalització i la desregulació comercials –el que caracteritza les negociacions actuals–, sinó que també s'han jutjat malament els beneficis econòmics pronosticats alhora que s'han minimitzat –quan no ignorat– els riscos més amplis.

El que aflora, per tant, és que la TTIP és el projecte polític d'una elit política i corporativa transatlàntica que, basant-se en la promesa infundada de l'augment del comerç i la creació de llocs de treball, intentarà invertir la protecció reglamentària social i mediambiental, desviar els drets legals dels ciutadans cap a les corporacions i consolidar el lideratge global europeu i nord-americà dins d'un ordre mundial canviant.

Beneficis exagerats i riscos minimitzats
Com detalla aquest informe (la versió completa del qual només està disponible en anglès), el comissari de Comerç de la Unió Europea, Karel De Gucht, ha exagerat en excés els beneficis econòmics de la TTIP. Sobre la base d'una recerca finançada per la indústria, s'ha promès un creixement del PIB de l'1 per cent, juntament amb la creació de “centenars de milers d'ocupacions”. No obstant això, la pròpia avaluació de l'impacte de la TTIP de la Comissió Europea conclou que una taxa regional de creixement del 0,1 per cent seria una expectativa més realista. Això equivaldria a una taxa de creixement del PIB d'amb prou feines un 0,01 per cent en un període de deu anys, ja titllada de ‘trivial’ pels economistes.

No obstant això, els riscos mediambientals i socioeconòmics associats a beneficis econòmics tan trivials podrien ser catastròfics. La competència incrementada vinculada amb la liberalització comercial entre la Unió Europea i els Estats Units podria provocar la pèrdua de llocs de treball (capítol 1). La competència afegida entre Europa i els Estats Units podria engrandir encara més la diferència entre els països centrals i la perifèria a Europa, ja que els principals interessos ofensius d'exportació dels Estats Units resideixen precisament en els sectors en els quals la perifèria europea té interessos defensius, com l'agricultura (capítol 3).

A més, en bastants àrees normatives, les lleis i la reglamentació nord-americanes ofereixen bastant menys protecció que a Europa. L'harmonització legislativa proposada entre la Unió Europea i els Estats Units implica que el nivell de protecció al consumidor a Europa podria minar-se significativament, per exemple a les àrees de l'accés al mercat dels organismes genèticament modificats (OGM), la carn tractada amb hormones i el pollastre desinfectat amb clor (capítol 3). En conseqüència, una política agrícola sostenible podria desaparèixer de l'horitzó en el cas que Europa hagués d'obrir els seus mercats als productes nord-americans no subjectes a la reglamentació més estricta sobre el benestar dels animals o l'ús de pesticides agrícoles nocius que estan obligats a complir els productors europeus (capítol 3).

A mesura que els dos socis comercials s'apropin al mínim comú denominador, les polítiques mediambientals a Europa (capítol 2) i la regulació financera a Estats Units (capítol 6) podrien patir també. Per exemple, la TTIP podria amenaçar les moratòries europees existents sobre l'assumpte controvertit de l'extracció del gas d'esquist (capítol 2) alhora que mina l'emblemàtica regulació europea sobre substàncies químiques –REACH–, en sortejar els requisits d'assaig de milers de substàncies químiques tòxiques (capítol 5).

La regulació financera nord-americana –actualment més estricta que la de la Unió Europea– podria veure's compromesa, ja que els grans bancs esperen utilitzar les negociacions comercials per minar els intents que sorgeixin després de la crisi amb la finalitat d'introduir una reglamentació financera més severa (capítol 6). En un moment en el qual fins el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial han començat a reconèixer que el control de capitals és una manera útil d'impedir i detenir la fugida de capitals amb intencions desestabilizadores i especulatives, la TTIP proposa la liberalització i desregulació de tots els sectors de serveis, inclosos els serveis financers, amb el risc d'estimular, en comptes d'impedir, una altra crisi financera internacional.

Una amenaça per als drets civils i el model social d'Europa
Mitjançant la profunda reestructuració de les relacions socials inherents a l'associació comercial proposada, la TTIP planteja una amenaça real als drets civils i els fonaments del model social d'Europa. Mentre que a Estats Units les empreses gaudeixen d'un accés pràcticament il·limitat a les dades personals dels ciutadans, a Europa encara està garantit per llei cert grau d'intimitat. No obstant això, la TTIP podria canviar això si les negociacions incloguessin el polèmic capítol que es proposa actualment sobre els drets relacionats amb la propietat intel·lectual.

Els intents anteriors de minar el dret a la intimitat dels europeus mitjançant l'Acord Comercial de Lluita contra la Falsificació (ACTA) es van combatre amb èxit al Parlament Europeu quan es va rebutjar la proposta a conseqüència de la creixent oposició pública. No obstant això, com la TTIP es negocia a porta tancada i sense intervenció parlamentària, hi ha risc greu que aquesta vegada els ciutadans no puguin protegir els seus drets civils (capítol 4).

La inclusió d'un capítol sobre drets de propietat intel·lectual inspirat en l'ACTA podria també soscavar seriosament el dret dels pacients europeus a l'atenció sanitària assequible (capítol 5). Una major protecció de les patents dels productes farmacèutics a l'empara de la TTIP podria impedir l'accés a medicaments genèrics que salven vides (actualment un sector industrial en auge a Europa). Així mateix, mitjançant l'harmonització proposada de normes i reglamentacions entre la Unió Europea i els Estats Units (que inclouria el ‘reconeixement mutu’ de l'actual marc reglamentari de tots dos socis com a ‘igualitari’), la comercialització dels serveis públics (a l'estil d'Estats Units) podria encoratjar-se encara més a Europa i d'aquesta manera incrementar els costos sanitaris dels pacients europeus.

L'harmonització de les normes i reglamentacions podria també tenir un gran impacte en els drets sindicals i laborals, ja que el dret a la lliure associació i la negociació col·lectiva als Estats Units és molt més feble que a Europa. En el cas que tinguessin èxit les negociacions de la TTIP, podríem contemplar en el futur als treballadors nord-americans i europeus competir entre si en un intent desesperat d'atreure a la inversió privada perquè no fer-ho podria fer que les companyies europees es traslladessin a Estats Units, on gaudirien de menys obligacions pel que fa als seus treballadors (capítol 1).

Importar la cultura nord-americana de les demandes legals
La TTIP pretén també restringir encara més les possibilitats d'intervenció reglamentària si s'inclou un capítol sobre inversions, tal com es proposa actualment en les negociacions (capítol 7). Si –com es preveu– s'inclogués un mecanisme d'arranjament de controvèrsies, els inversors estrangers podran portar als Governs davant un tribunal internacional i demandar-los per desplegar polítiques considerades perjudicials per als beneficis (projectats) d'una companyia.

S'han produït alguns casos d'aquest tipus a l'empara del NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord) i altres acords comercials bilaterals en els quals les lleis democràtiques, dissenyades per a la protecció de consumidors i el medi ambient, han estat denunciades per companyies privades que exigeixen centenars de milions de dòlars en concepte de compensació. El cas recent del gegant tabaquer nord-americà Philip Morris, que s'ha querellat contra els Governs d'Uruguai i Austràlia per les seves lleis antitabac, és un exemple del que es pot esperar si la TTIP confereix a les corporacions aquest tipus de poders legals.

En conseqüència les companyies nord-americanes que inverteixen a Europa podrien eludir els tribunals europeus i desafiar directament als Governs de la Unió Europea en tribunals extraterritorials quan considerin que les lleis relacionades amb la salut pública, el medi ambient o la protecció social interfereixen en els seus beneficis. D'aquesta manera, és possible que la mera amenaça d'un costós litigi legal sigui suficient per impedir que els Governs promulguin legislacions progressistes en el futur: un inconvenient important per a qualsevol sistema polític que desitgi semblar democràtic.

Més enllà de l'Atlàntic
Tenint en consideració que més d'un terç del comerç global té lloc actualment als Estats Units i la Unió Europea, la TTIP crearia el major bloc mundial de lliure comerç, les implicacions del qual anirien més enllà de l'Atlàntic, ja que la TTIP reestructuraria de facto les regles comercials internacionals (capítol final).

D'aquesta manera, la TTIP permetria a la Unió Europea i als Estats Units superar el punt mort polític que afecta actualment a les negociacions comercials a nivell multilateral, ja que els països en desenvolupament ofereixen resistència a les exigències dels Estats Units i la Unió Europea de liberalitzar encara més les seves economies (amb la pretensió que les companyies nord-americanes i europees tinguin accés lliure als seus mercats i matèries primeres).

La TTIP podria convertir-se així en el vehicle que forci al Sud Global a encaminar-se per una senda de desenvolupament definida pels interessos dels Estats Units i la Unió Europea. La TTIP podria convertir-se, especialment, en l'estratègia de les elits corporatives dels Estats Units i la Unió Europea per avantatjar a economies emergents com l'Índia, Rússia, Xina, Brasil, Sud-àfrica i la regió ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), amb la intenció de recuperar el lideratge internacional en un ordre mundial canviant que amenaça a l'hegemonia nord-americana i europea.

No obstant això, és qüestionable que aquests hagin de ser els objectius d'un acord comercial del segle XXI. Aquest informe –en oferir una anàlisi crítica de les implicacions mediambientals i socioeconòmiques de la TTIP– busca contribuir a un debat públic molt necessari sobre la naturalesa i els objectius del comerç internacional i les seves regles.

Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional