Antoni Puig Solé: "ICV-EUiA hauria de modificar la seva posició sobre la Unió Europea"

Antoni Puig Solé, militant d'ICV, reflexiona en el seu blog sobre la posició de la coalició de l'esquerra en relació a la Unió Europea.

L'encara recent campanya de les eleccions europees, han deixat al descobert les limitacions d'ICV-EUiA a l'hora de definir la seva posició davant les institucions polítiques europees i el paper d'aquesta cosa a la que anomenen Unió.

Crec que a partir d'ara hauria d'explicar, sense embuts, que la integració europea s'ha convertit en una màquina per desposseir les persones del seu poder, dissenyada amb el més pur esperit neoliberal.

ICV-EUiA han denunciat amb més o menys encert les polítiques econòmiques neoliberals dels últims temps derivades dels criteris de la Unió Europea. Però han abonat la idea que el Parlament Europeu pot canviar aquestes polítiques, com si aquest tingués el poder de rebutjar o modificar-les, mitjançant els procediments que regularment es fan servir en els parlaments democràtics. Hem dir-li a la gent que això no és així. La derrota d'aquestes polítiques només serà possible a través d'altres vies.

El tema de l'euro o del Banc central i fins i tot la denúncia de la Troica, s'han d'abordar posant al descobert que són tres potes de la integració europea, una integració que ha permès desmantellar la sobirania nacional per posar-la en mans d'uns poders elegits al marge de la voluntat popular i nomenats sota la pressió dels grans grups econòmics. Per això, quan alguns posen únicament l'accent en la sortida de l'euro, molta gent sospesa acuradament els riscos d'aquesta sortida ja que sap que si es fa d'una manera aïllada, difícilment es tornaria a la situació existent amb anterioritat a l'euro.

Durant anys, l'esquerra ha fet seu el missatge que els països d'Europa, un per un, són massa petits per competir amb els grans països com Estats Units, Xina, Rússia. Però a l'hora de la veritat, estem veient com la Unió Europea acaba sempre posant-se sota les ordres dels EUA i fins i tot ha forjat amb ells una única i poderosa estructura militar (l'OTAN). Mentre això passa, una sèrie de petites i mitjanes potències resisteixen i fins i tot prosperen quan a la UE només prospera Alemanya.

Davant d'aquesta realitat tan brutal no té molta credibilitat sortir amb la floritura que el que ens convé és superar "el dèficit democràtic europeu". Algunes mesures cosmètiques, com l'elecció del president o de la comissió, no canviarien l'actual arquitectura institucional, que és, en realitat, l'origen del problema.

Però el més greu de tot és que alguns encara segueixen mantenint el confús lema de "més Europa" i fins i tot arriben a l'extrem de demandar un enfortiment dels poders de la Comissió, transferint, per exemple, les polítiques fiscals. Vist el vist, els ciutadans desitgen justament el contrari, és a dir, esperen que hi hagi "menys Europa". I aquest és així, perquè, la Comissió no només actua al marge dels poders elegits pels ciutadans, sinó que fins i tot arriba a convertir els parlaments democràtics en les seves titelles i el mateix passa amb el poder executiu de cada un dels països.

Etiquetes de comentaris: Europa, Internacional, Opinions