
- Et sents diputada de govern o del moviment social?
-Ni una cosa ni l'altra. Sóc diputada per un programa de transformació social que té com a data quatre anys i apunta a una reforma estructural en matèria educacional i un canvi de la nostra institucionalitat política mitjançant una nova constitució. No sóc diputada de govern ni vull adjudicar-la representació dels moviments socials perquè no em correspon.
- Com avalues fins ara la gestió del ministre Eyzaguirre?
-És difícil avaluar una cartera que s'ha de fer càrrec d'una reforma sistèmica i complexa, però un element que va haver de ser considerat prèviament era l'educació pública. Hi ha aquí una fallida, però encara som a temps de resoldre-la.
- Et complica que els professors i el moviment estudiantil s'estiguin mobilitzant en rebuig a les reformes?
-Cal i és saludable que el moviment social per l'educació es mantingui actiu i es pronunciï de manera crítica als projectes. Però per ser protagonista el moviment social no només ha de criticar sinó que també proposar.
- Què penses de les crítiques d'Ignacio Walker i l'haver comparat al Mineduc amb un "gestor immobiliari"?
-Això que es gastaran 5 mil milions de dòlars per comprar ferros és una gran mentida. No sé si darrere d'això hi ha una bona intenció o més aviat es vol encobrir la manutenció del lucre en l'educació, perquè el que busca aquest aspecte en particular, que nosaltres compartim absolutament, és garantir que els recursos de la subvenció que avui estan sent utilitzats per lucrar i arrendar a les societats relacionades s'utilitzin perquè l'estat adquireixi la propietat de l'immoble. No es tracta d'una despesa addicional.
- I les declaracions de Walker?
-Em semblen lamentables i més no representen al conjunt dels DC que han estat en la discussió de la reforma educacional, els qui estan d'acord en actuar units com Nova Majoria respectant les diferències que hi pugui haver.
-Walker diu que la DC té dret a plantejar els seus matisos.
-Nosaltres estem d'acord en manifestar matisos però respectant el sentit principal de la reforma. Ignacio Walker coneix els aspectes tècnics de la reforma i per més que estan sobre la taula els arguments que refuten el que ell planteja insisteix en les seves afirmacions. Fa l'efecte que busca evitar que el lucre acabi i que en lloc d'això sigui regulat, el que contradiu el principi de la reforma. Darrere d'aquestes declaracions sembla també amagar el propòsit que l'Estat no creixi en provisió d'educació pública o li genera urticària que el sistema públic sigui enfortit.
- Et provoca conflictes el paper que va jugar el PC a ARCIS i la seva posterior crisi?
-Per res, perquè els aclariments del partit han estat contundents. ARCIS és un projecte d'educació humanista amb sentit crític que no s'ha lucrat, més aviat el partit va perdre plata. Si hi va haver irregularitats, estan sent degudament investigades. Tot el que es vegi irregular o falta de responsabilitat en manejos financers ha de ser investigat pel Ministeri d'Educació. Acusar el partit d'haver-se lucrat amb ARCIS és una maniobra de la dreta que busca deslegitimar la nostra participació en el debat de la reforma educacional.
-La bancada del PC va votar contra l'acord amb EUA que sustenta l'exempció de visat, que va ser defensat pel govern. Hi ha marge per distanciar-se de les postures del govern?
-Els partits de la Nova Majoria estan junts per un acord programàtic i el compromís és de lleialtat a aquest programa. L'acord amb EUA no va ser part del programa, ve del govern anterior i òbviament en aquesta matèria s'han de reflectir diferències i matisos. Respectem la posició del govern i que altres bancades de la Nova Majoria el votessin a favor, però nosaltres el rebutgem perquè creiem que aquest acord atempta contra la nostra sobirania. En la Nova Majoria tenim diferències en qüestions internacionals que es van a expressar amb tota legitimitat i que no ens esforçarem a amagar.
-Entre aquestes diferències hi ha el suport de vostès a Veneçuela i Cuba.
-Nosaltres hem estat molt ferms i clars en assenyalar que hem de respectar els processos sobirans dels diferents pobles, no ens sembla adequat ni democràtic intervenir en processos que són determinats de manera sobirana.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Entrevistes, Internacional