CCOO adverteix que la reforma fiscal farà perdre, almenys, 7.000 milions d'euros de recaptació durant el període 2015-16 (2.600 el 2015 i 4.400 milions el segon any), el que obligarà, per complir els objectius de dèficit, a congelar la despesa pública d'aquí a 2017 i a no aplicar aquesta reforma en els termes anunciats, o a pujar altres impostos, probablement l'IVA en la segona meitat del 2015, si la realitat no millora les previsions de creixement econòmic, presentades a Brussel·les pel Govern en l'actualització del Programa d'Estabilitat 2014-2017. La reforma aposta per un sistema tributari on guanyen pes els impostos indirectes enfront dels directes i on no es retalla la diferència entre les rendes del treball, el capital, el patrimoni i l'herència.
En resum, amb el quadre global que presenta el Govern, els comptes no surten.
Pel que fa al sistema tributari, després de la reforma anunciada aquest serà menys equitatiu, més injust i no s'orientarà als objectius de: 1. - Ajudar als aturats, especialment als que més dificultats tenen per recuperar l'ocupació, 2. - completar els nostres sistemes de protecció social per donar cobertura als que han quedat fora dels mateixos i, 3. - en suma reforçar la capacitat de les administracions públiques per impulsar el creixement econòmic i protegir les persones.
La proposta de reforma fiscal de CCOO, per contra, posa l'accent, precisament en aquestes qüestions i en reforçar la capacitat de mobilitzar els recursos necessaris per ajudar a incrementar l'ocupació, millorar els sistemes de formació, requalificació i reinserció laboral, i completar els sistemes de protecció social a través d'una Renda Mínima Garantida al conjunt de l'Estat.
CCOO ha traslladat en múltiples ocasions al govern la necessitat peremptòria de disposar de recursos per posar en marxa polítiques actives adreçades als aturats de llarga durada i els joves que, d'altra manera, es convertiran en aturats estructurals, augmentant la desigualtat i els creixents índexs de pobresa, en què Espanya ja es col·loca al capdavant d'Europa fent cada vegada més insostenible la situació d'un país que perd el seu prestigi internacional per l'empobriment d'una part de la seva població.
Indemnitzacions per acomiadament
D'altra banda, sense perjudici de l'anàlisi concreta de l'Avantprojecte de Llei que, finalment faci públic el Govern el dilluns vinent, CCOO vol sortir al pas de les informacions que atribueixen al Govern la intenció de suprimir parcialment la supressió de l'exempció en l'IRPF de la indemnització per acomiadament incorporant-la en el projecte de reforma fiscal que ha analitzat avui el Consell de Ministres. CCOO assenyala, en primer lloc, que, tot i la importància del tema, en cap moment de la reunió mantinguda el passat dimarts dia 10 amb el Ministre i el Secretari d'Estat d'Hisenda, es va informar als representants sindicals sobre aquesta possibilitat, tampoc avui s'ha fet al·lusió en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes en la normativa actual de l'IRPF per la suma de la seva quantia legal. En conseqüència, en cas d'acomiadament improcedent queda exempta la indemnització corresponent al període de treball anterior al 12 de febrer de 2012, fins a 45 dies de salari per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats, i fins a 33 dies de salari per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats, per al període treballat amb posterioritat al 12 de febrer de 2012. En cas d'acomiadament procedent, està exempta la indemnització fins a 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Les quantitats rebudes per sobre d'aquestes quanties tributaran com a rendes irregulars, sempre que s'hagin generat en un termini superior a dos anys. Quedaran, per tant, exemptes en el 40% de la seva quantia i tributaran per la resta al tipus general.
CCOO vol insistir la falta d'equitat i justícia que suposaria l'eliminació de l'exempció de les indemnitzacions per acomiadament dins de les quanties legals. En primer lloc, perquè significaria escorar encara més l'IRPF sobre les rendes del treball. En segon lloc, perquè s'ampliaria encara més el dur retall de la indemnització per acomiadament aprovat pel Govern en la reforma laboral de 2012. I en tercer lloc, perquè suposaria aprofundir en el repartiment desigual de les càrregues de la crisi i l'ajust pressupostari. El govern carregaria així dues vegades sobre l'esquena dels treballadors més febles, els acomiadats, les càrregues de la crisi, mentre que avança, d'altra banda, en la desfiscalització de les rendes del capital i del patrimoni.
Etiquetes de comentaris: Anàlisi