Per Albor Ruiz de Cubadebate. Ningú pot predir quin serà el desenllaç- si és que n'hi hagués algun- de la crisi humanitària creada per l'èxode de menors innocents que, contra tots els obstacles, creuen la frontera provinents de Mèxic i Amèrica Central. 
Però del que no hi ha dubte és que si Washington intenta resoldre-ho mitjançant l'aplicació rígida de les lleis actuals, només aconseguirà exacerbar el caos migratori ja existent, producte d'una llarga llista d'injustícies i errors com les deportacions massives, el multimilionari negoci de les presons privades, els abusos de la patrulla fronterera i la manca de voluntat política per arreglar la situació dels 11 milions d'indocumentats que sobreviuen al país.
Aquesta, però, sembla ser la solució per la qual s'inclinen les autoritats federals. Si fos així, estaríem a punt per al segon acte d'aquesta insòlita tragèdia: la repatriació de la major quantitat de nens i nenes tan ràpidament com sigui humanament possible. L'espectacle, d'arribar a donar-se, no serà precisament catàrtic.
"Tots els qui arrestem en la nostra frontera seran prioritat per a deportació", ha dit el secretari de Seguretat Interna Jeh Johnson. "Seran prioritat per aplicar les nostres lleis d'immigració sense importar la seva edat".
El funcionari va afirmar també que està sostenint converses amb representants de Guatemala, El Salvador, Hondures i Mèxic sobre seguretat fronterera i una "repatriació més ràpida."
La repressió i la força són també les propostes de republicans com el congressista de Virgínia, Robert Goodlatte, un rabiós antiimmigrant que presideix el Comitè Judicial de la Cambra.
"S'ha regat la veu pel món sobre la feble política de protecció fronterera del president Obama", ha afirmat Goodlatte. "Això ha estimulat a més individus a venir il·legalment als EUA, molts dels quals són nens de Centreamèrica." Per a ell, la creixent onada infantil és "un desastre creat per l'Administració" de manera que "aplicar la llei a la frontera i a l'interior dels EUA és crucial per acabar amb aquest tipus de situacions".
És clar que tant Goodlatte com Johnson prefereixen presentar com un problema de seguretat fronterera el que en realitat és una crisi humanitària d'enormes proporcions. Per a ells els 90.000 nens que es calcula arribaran aquest any sols són únicament un grup més de "individus" que busquen aprofitar-se dels seus rics i generosos veïns del Nord.
S'equivoca Goodlatte i s'equivoca una vegada més l'administració d'Obama. Els nois no vénen darrere del cada vegada més il·lusori somni americà; arriben escapant dels perills de la misèria, la desesperança i la violència desenfrenada dels cartels de la droga i els assassins que estan desplaçant a tota una generació. Vénen per salvar la vida.
Implementar lleis més estrictes i deportar més nens no aturarà aquesta onada d'immigració infantil. Això només ho pot aconseguir proporcionar-los l'oportunitat de sobreviure i desenvolupar el seu potencial al seu poble.
Per això, l'única cosa efectiva- i l'única cosa que és justa- és invertir els bilions que ara es gasten per reprimir a crear condicions que permetin als joves de Centreamèrica i Mèxic no veure's forçats a emprendre la fugida a qualsevol preu.
Després de tot, aquesta inversió seria només un modest "down payment" sobre l'enorme deute contret amb ells per, entre altres coses, els devastadors conflictes armats finançats per Washington durant la Guerra Freda i el seu vergonyós suport a governs il·legítims i criminals.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Drets humans, Internacional