Mentre els mitjans de premsa occidentals presenten a l'Emirat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (EIIL) com una banda de gihadistes capaços de recitar l'Alcorà de memòria, aquest grup armat ha iniciat a l'Iraq la guerra del petroli. Amb ajuda d'Israel, l'EIIL ha tallat el proveïment de petroli a Síria i ha fet possible que el govern local del Kurdistan pugui robar el petroli de Kirkuk. La venda del cru de Kirkuk es concretarà a través d'Aramco, companyia que disfressarà el robatori fent-lo passar per un augment de la producció «saudita». Segons la premsa atlantista, l'Emirat Islàmic a l'Iraq i el Llevant (EIIL) que acaba d'envair el nord i l'oest de l'Iraq és un grup de gihadistes inspirats per la seva fe que lluiten amb l'Alcorà en una mà i el kalaixnikov a l'altra. Per als que han estat víctimes dels seus crims, sobretot a Síria, el EIIL és un exèrcit privat de mercenaris provinents del món sencer, dirigit per oficials nord-americans, francesos i saudites, que està dividint la regió perquè les potències colonials puguin controlar-la.
La maniobra mediàtica és evident. Es descriu als membres de l'EIIL com a simples creients armats per evitar així que el públic arribi a imaginar els foscos interessos materials que motiven la seva ofensiva. Si s'admetés que en realitat són delinqüents que invoquen la religió per fer creure que Al·là beneeix els crims que ells cometen, l'opinió pública es posaria en guàrdia.
Mentre s'aboca una llàgrima de cocodril pels milers de víctimes iraquianes d'aquesta ofensiva, la premsa atlantista expressa preocupació per les conseqüències que tindrà el nou conflicte pels preus del petroli. En pocs dies, el preu del barril es va elevar a 115 dòlars, un preu similar al de setembre de 2013. Els mercats van mostrar inquietud durant els combats per la refineria de Baiji, prop de Tikrit. La realitat és que la producció d'aquesta refineria està destinada només al consum local, que podria veure's ràpidament davant d'una situació d'escassetat de combustible i d'electricitat. Així que l'alça del preu del petroli no pot imputar-se a la interrupció de la producció iraquiana sinó al desordre que la invasió ha provocat en els lliuraments, però no s'ha de prolongar ja que els mercats disposen d'excedents.
Aràbia Saudita va anunciar que augmentaria considerablement la seva producció per compensar la caiguda de l'oferta que s'ha registrat com a resultat de la prohibició de la comercialització pel EIIL. Però els especialistes expressen escepticisme davant d'aquest anunci i subratllen que l'Aràbia Saudita no ha produït gaire més de 10 milions de barrils diaris.
La premsa atlantista, que diu no trobar-se sota la influència de l'OTAN, explica en to doctoral que l'EIIL s'ha fet ric de la nit al dia gràcies a la conquesta dels pous de petroli. Això mateix va passar a Síria, sense que aquesta mateixa premsa es prengués la feina d'anunciar-ho. El que va fer en aquell moment va ser esforçar-se en presentar els combats entre el Front al-Nusra i l'EIIL com una rivalitat exacerbada pel «règim sirià», quan en realitat els dos grups gihadistes estaven disputant-se el control dels pous de petroli.
Com poden els terroristes vendre petroli en un mercat tan controlat per Washington?
No obstant això, hi ha una pregunta a la qual els mitjans de premsa atlantista i els de les monarquies del Golf encara no han donat resposta: Com poden els terroristes vendre petroli en un mercat internacional tan estretament vigilat per Washington? Al març de 2014 els separatistes libis de Bengasi no van aconseguir vendre el petroli que havia caigut en el seu poder. La marina de guerra dels Estats Units va interceptar el vaixell Morning Glory i el va obligar a tornar a Líbia.
O sigui, si el Front al-Nusra i l'EIIL aconsegueixen vendre petroli al mercat internacional és perquè Washington ho permet i perquè tenen contactes amb companyies petrolieres reconegudes internacionalment.
Precisament, el congrés mundial anual de les companyies petrolieres va tenir lloc del 15 al 19 de juny a Moscou. Tothom creia que es parlaria d'Ucraïna però es va parlar de l'Iraq i de Síria. Així vam poder assabentar-nos que el petroli robat a Síria pel Front al-Nusra és venut per ExxonMobil (la companyia dels Rockefeller que regna a Qatar) mentre que el petroli robat per l'EIIL es comercialitza a través de Aramco (companyia dels Estats Units i Aràbia Saudita). És interessant recordar que durant la guerra contra Líbia l'OTAN va autoritzar a Qatar (o sigui, a ExxonMobil) a vendre el petroli dels «territoris alliberats» per ... al-Qaida.
Per tant, podem veure els actuals combats-igual que tots els sacsejar l'Orient al llarg del segle XX-com una guerra entre companyies petrolieres. El fet que l'EIIL estigui finançat per Aramco explica per què Aràbia Saudita diu poder compensar la caiguda de la producció petroliera de l'Iraq: Riad no farà més que posar l'etiqueta saudita als barrils de petroli iraquià robat pel EIIL.
L'avanç de l'EIIL a l'Iraq posa sota el control d'aquest grup els dos principals oleoductes: un que arriba a la regió siriana de Banias i proveeix Síria mentre que l'altre transporta el cru cap al port turc de Ceyhan. L'EIIL ja va tancar el primer oleoducte, incrementat així els talls d'electricitat a Síria. Però el segon, estranyament, segueix funcionant, la qual cosa vol dir que l'EIIL permet que segueixi funcionant.
Per què? Perquè es tracta de l'oleoducte que el govern proisraelià del Kurdistan iraquià utilitza per exportar el petroli que acaba de robar a Kirkuk. Això corrobora el que ja vaig explicar la setmana passada: l'ofensiva de l'EIIL estava coordinada amb la del Kurdistan per dividir l'Iraq en 3 estats més petits, conforme al que preveu al mapa del «Orient Mitjà ampliat» ja traçat el 2001 per l'estat major nord-americà, el mapa i desmembrament de l'Iraq que l'exèrcit dels Estats Units no va aconseguir imposar el 2003, malgrat la qual cosa van ser aprovats el 2007 pel Congrés dels Estats Units per iniciativa del senador Joe Biden.
El Kurdistan va començar a exportar el petroli de Kirkuk a través de l'oleoducte controlat per l'EIIL. En pocs dies va carregar a Ceyhan 2 vaixells noliejats per la Palmali Shipping & Agency JSC, companyia que pertany al milionari turc-azerbaidjanès Mubariz Gurbanoglu. Però, arran d'una nota en la qual el govern d'al-Maliki-a qui Washington no ha pogut enderrocar encara-denúncia aquest robatori del petroli iraquià, cap de les companyies que solen treballar amb el Kurdistan (Chevron, Hess i la francesa total) s'ha atrevit a comprar aquest petroli. En no trobar comprador, el Kurdistan va anunciar estar disposat a baixar el preu a $ 57,5 el barril, mentre continua amb el seru trànsit de petroli robat. Uns altres 2 vaixells ja estan sent carregats, també amb l'anuència de l'EIIL. El fet mateix que es mantingui el trànsit, tot i l'absència de compradors, demostra que el Kurdistan i l'EIIL estan convençuts que van a concretar-ne la venda. Per tant, el tràfic disposa del suport dels mateixos estats: Israel i Aràbia Saudita.
La possible divisió de l'Iraq en 3 territoris tindrà obligades repercussions en el mercat internacional del petroli. Davant l'avanç de l'EIIL, totes les companyies petrolieres van reduir el seu personal a l'Iraq. Però unes l'han reduït més que d'altres, com és el cas de BP, Royal Dutch Shell (que compta entre els seus empleats al xeic Moaz al-Khatib, el geòleg expresident de la Coalició Nacional de Síria), de Turkiye Petrolleri Anonim Ortakligi (TPAO) i de les companyies xineses (PetroChina, Sinopec i CNOOC).
Així que els perdedors són els britànics, els turcs i, sobretot, els xinesos. Aquests últims ja s'havien convertit en els primers clients de l'Iraq, molt per davant de tots els altres. Els guanyadors són els Estats Units, Israel i Aràbia Saudita.
Conclusió: Tot això no té absolutament res a veure amb una lluita pel «veritable islam».
Un article de Thierry Meyssan publicata a la Xarxa Voltaire.
Thierry Meyssan és un intel·lectual francès, president-fundador de la Xarxa Voltaire i de la conferència Axis for Peace.
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
http://www.voltairenet.org/article184392.html