Actualitat de la Classe Treballadora
CCOO alerta que l'augment de la temporalitat i la pèrdua de població treballadora expliquen part de la reducció de l'atur. Més informació »Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya, Treball
Segons el president de la CEOE un milió de dones s'apunten a l'atur per cobrar subsidis, no per buscar una feina. Més informació »Etiquetes de comentaris: Actualitat, Treball
Una nova interessant reflexió del professor Manuel Delgado sobre la relació històrica entre comunisme i anarquisme a Catalunya. Més informació »Etiquetes de comentaris: Opinions
“Aturar la guerra, acabar amb el feixisme”: així es titula el comunicat que ha emès el Partit de l’Esquerra Europea sobre la crisi geopolítica a l’Ucraïna. Per la seva banda l'eurodiputada d'Esquerra UNida del País Valencià, Marina Albiol, s'ha estrenat al Parlament Europeu amb una samarreta antifeixista com a mostra de rebuig als grups nazis amb representació parlamentària. Més informació »Etiquetes de comentaris: Accions, Antifeixisme, Europa, Internacional
La junta de personal de l'hospital de la Vall d'Hebron i els usuaris de SAP Muntanya convoquen una nova concentració a la Vall d'Hebron contra el tancament de llits de l'hospital, la fragmentació de l'ICS, el desviament de recursos a la sanitat privada i per una sanitat 100% pública, de qualitat i universal. Més informació »Etiquetes de comentaris: #SalutPública, Accions
Segons les dades publicades en els Butlletins Estadístics del personal al servei de les administracions públiques, comparant entre gener del 2013 i gener del 2014, Catalunya ha baixat 1.724 empleats públics, quan en el mateix període l’ocupació pública local a nivell de tot l’estat creix en uns 10.967 llocs de treball. Més informació »Etiquetes de comentaris: Actualitat, Treball
Aquest dissabte 28 de juny va ser inaugurat a la ciutat de Barcelona el 'Casal de l'Alba', un nou espai de debat d'idees i difusió dels avenços socials aconseguits pels països que integren l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (Alba), que actualment es troba conformada per Cuba, Bolívia, Equador, Veneçuela, Nicaragua, El Salvador, Dominica, Antigua i Barbuda, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines. Més informació »Etiquetes de comentaris: Accions, Amèrica llatina, Catalunya, Internacional
Recomanem aquest article del professor Vicenç Navarro, on analitza breument els punts forts i els punts dèbils del llibre de Thomas Piketty “Capital In The Twenty-First Century”. El llibre de Thomas Piketty Capital In the Twenty-First Century ha creat un gran enrenou, ja que ha documentat el que, per cert, altres economistes (pertanyents a associacions d'economistes heterodoxos) havien indicat en els seus escrits: l'enorme concentració de la propietat del capital que ha anat passant en gran part dels països capitalistes desenvolupats. La ben merescuda fama del llibre és perquè detalla com ha anat passant, tot i que, sorprenentment, no analitza amb detall les causes polítiques d'aquesta enorme concentració, com ha estat el desenvolupament de les polítiques públiques neoliberals iniciades pel president Reagan als EUA i per la Sra Thatcher al Regne Unit, i àmpliament implementades als dos costats de l'Atlàntic Nord, on aquesta concentració del capital ha adquirit nivells sense precedents. És lògic que la majoria de crítiques al llibre hagin procedit de mitjans com el Wall Street Journal (que l'ha definit com un pamflet comunista), portaveus del capital financer. I a Espanya, els majors crítics han estat els economistes coneguts per les seves sensibilitats liberals i ultraliberals, dels quals hi ha una gran densitat en els mitjans d'informació i persuasió. Cal assenyalar, però, que hi ha hagut també crítiques des de postures d'esquerres, que accentuen que Piketty s'ha centrat en el món del capital sense relacionar-lo amb l'evolució del món del treball, veient l'acumulació i concentració del capital com un procés autònom , sense connectar-lo amb el deteriorament de les condicions (incloent les salarials) del món del treball. Aquest deteriorament ha estat molt marcat, també des dels anys vuitanta. Així, Jack Rasmus, en el seu informe sobre la situació del mercat de treball als EUA publicat arran del 1er de maig (ZCommunications, 01.05.14) assenyala que el declivi salarial durant les recessions ha estat més gran i que el creixement dels mateixos salaris va ser menor durant el període 1980-2009 que durant el període anterior 1950-1980, contrastant amb el comportament de les rendes del capital, que van créixer espectacularment durant tot el període. Per aquest motiu les rendes del treball (com a percentatge de la renda nacional) van minvar als EUA, passant de ser el 55,6% el 1983 a un 52% l'any 2007, quan es va iniciar la crisi, caient en picat a partir de la recessió, aconseguint només el 49,1%. Les rendes del capital van pujar de manera que al final del període sota estudi ja havien sobrepassat a les rendes del treball (el mateix ha passat, per cert, a Espanya). En realitat, la crisi va significar un descens espectacular de les rendes del treball. I, amb això, de la renda familiar mitjana, que va perdre un 10% de la seva capacitat adquisitiva. Hi ha hagut una elevada destrucció dels llocs de treball ben pagats (14 dòlars per hora), sent substituïts- els mateixos llocs de treball- per altres amb salaris de gairebé la meitat, 7,64$. I la pregunta que Piketty s'hauria d'haver fet i no es va fer és: hi ha una relació entre l'enorme concentració del capital i de les seves rendes en els últims trenta anys- accentuada durant aquests anys de recessió- i el gran descens de les rendes del treball? I l'evidència mostra clarament que sí que existeix. En realitat, el primer fenomen no s'explica sense el segon. Com vaig indicar en un article anterior ("L'explotació social com a principal causa del creixement de les desigualtats", Público, 01.05.14), el creixement de la productivitat explica que s'hagi continuat creant riquesa. Però l'enorme poder del capital- sobre les institucions polítiques -explica que la majoria de la riquesa hagi anat als primers- els propietaris i gestors del capital- i no als segons- als treballadors. Les polítiques públiques derivades d'aquest fet haurien d'anar molt més enllà del que proposa Piketty, el qual se centra en un gravamen molt notable de les rendes del capital a nivell mundial. Aquesta mesura, que molts han considerat com a necessària però una mica utòpica, hauria d'anar acompanyada de mesures encaminades a incrementar les rendes del treball, amb un augment considerable dels salaris i de la despesa pública social orientada a les classes populars, mesures oblidades, quan no reprimides, en els centres de decisió governamental, tant a Espanya com a la Unió Europea.
Almenys dos milers de persones han desbordat aquest dijous al vespre l’escola pública Collasso i Gil, construïda durant la República al barri del Raval, en l’acte de presentació de la plataforma ‘Guanyem Barcelona’. Activistes de moviments socials i d’organitzacions polítiques, indignats i indignades i ciutadania en general han acudit per escoltar la proposta de confluència que han formulat els i les impulsores de ‘Guanyem Barcelona’. Entre els i les assistents hi havia nombrosos activistes d’EUiA i de la coalició, entre elles la coordinadora d’EUiA i regidora d’ICV-EUiA a Barcelona Isabel Ribas. “Aquesta il·lusió, aquestes expectatives, aquestes ganes de canviar-ho tot”, ha constatat Ribas després de l’acte, “ens exigeix a la gent d’esquerres una gran responsabilitat perquè això vagi endavant, perquè acabi bé, i perquè sigui Barcelona la que hi surti guanyant”.
La sala d’actes de l’escola pública Collasso i Gil ha quedat molt, molt petita per acollir les nombrosíssimes persones que s’han aplegat aquest dijous al Raval. Centenars de persones han seguit l’acte al pati del centre, i fins a sis milers de ciutadans i ciutadanes l’han seguit per ‘streaming’ des d’altres indrets.
Els i les impulsores de ‘Guanyem Barcelona’ han presentat el manifest que han llençat, que afirma que “Barcelona és un espai decisiu per impulsar la rebel·lió democràtica que cal” i que “malgrat la duresa de la crisi, s’ha obert una escletxa històrica que ni podem ni volem desaprofitar”. El text, que podeu llegar aquí, afegeix que ‘Guanyem Barcelona’ neix en aquest context i en aquesta ciutat “per construir una candidatura de confluència amb vocació guanyadora, de majories”. Els i les impulsores del manifest han explicat que ara volen recollir 30.000 signatures, la meitat de les quals de la ciutat.
“Cal recuperar aquesta idea que la democràcia és avui revolucionària”
Abans d’obrir una ronda d’intervencions que ha començat amb un parlament d’Àlex Castillo, de l’AMPA de l’escola Collasso i Gil, s’ha adreçat als i les assistents l’advocat Jaume Asens, el professor de ciències polítiques Joan Subirats i les activistes veïnal i de la PAH Gala Pin i Ada Colau.
“El dret a decidir ha de ser un acte revolucionari, i on pot ser revolucionari és en l’àmbit municipal”, ha començat Asens, que ha recordat que el 14 d’abril del 1931 “es va proclamar la república catalana precisament des de l’Ajuntament de Barcelona” i que “quan el poder es desintegra, la revolució és possible, Barcelona és la ciutat europea on més revolucions s’han produït al llarg de la història, per tant, estem en el lloc adequat”.
“Barcelona és el lloc on podem construir allò que vagi molt més enllà de les institucions”, ha afegit Gala Pin, que ha recordat nombroses lluites veïnals com les que s’oposen a la conversió del Port Vell en un port de luxe i ha denunciat la influència que tenen en l’urbs els poders fàctics.
Subirats, per la seva banda, ha esbossat els eixos programàtics que proposa ‘Guanyem’, com la garantia dels drets bàsics per una vida digna, l’impuls de l’economia cooperativa i solidària i la posada al servei de la ciutadania d’activitats econòmiques com el turisme. “Som demòcrates perquè volem que s’exerceixi la democràcia des de les arrels”, ha conclòs el politòleg, que ha afirmat que “cal recuperar aquesta idea que la democràcia és avui revolucionària”.
Finalment, Ada Colau ha matisat que la plataforma no cerca la unitat, sinó la confluència, “Sabem que som molt plurals, i que tenim moltes diferències; aquesta pluralitat es pot viure com una barrera o com una fortalesa”, ha esperonat l’activista de la PAH, que ha negat que aquesta sigui una plataforma liderada per ella, com han fet entendre certs mitjans.
Ribas: “Sí que és possible recuperar la ciutat”, “i avui iniciem un camí de llarg recorregut”
En acabar l’esdeveniment, la coordinadora d’EUiA i regidora d’ICV-EUiA a Barcelona, Isabel Ribas, ha saludat que “l’acte d’avui ha suposat una càrrega d’il·lusió enorme i la demostració que a Barcelona hi ha ganes, hi ha capacitat, i que la gent ja en té prou d’aquest segrest de la ciutat per part de l’actual govern de dretes de CiU”. “Sí que és possible recuperar la ciutat, retornar-la a la ciutadania, i avui tot just iniciem un camí de llarg recorregut, en el qual les properes eleccions municipals seran una fita però van molt més enllà”, ha advertit Ribas.
A més de Ribas, ha assistit a l’acte el també regidor roigi i verd al consistori barceloní Ricard Gomà. També el diputat d’ICV-EUiA David Companyon, el coordinador d’ICV Joan Herrera i l’eurodiputat Ernest Urtasun. Tots ells han seguit les diverses intervencions des del públic, com els milers d’altres ciutadans i ciutadanes.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Catalunya
Per Albor Ruiz de Cubadebate. Ningú pot predir quin serà el desenllaç- si és que n'hi hagués algun- de la crisi humanitària creada per l'èxode de menors innocents que, contra tots els obstacles, creuen la frontera provinents de Mèxic i Amèrica Central. Més informació »Etiquetes de comentaris: Actualitat, Amèrica llatina, Drets humans, Internacional
Reflexió oberta de la Cèl·lula Pablo de la Torriente del PCC als i les militants comunistes de Catalunya sobre la necessitat d’una organització revolucionària. 
"Estem perdent Barcelona i volem recuperar-la. Per aconseguir-ho, cal que arrenquem un procés que no parteixi d'un programa electoral tancat i que ens permeti treballar a partir d'objectius concrets. Aquests són els principis bàsics que defensem". Amb aquesta convicció s'ha presentat avui públicament #GuanyemBarcelona. Més de 1500 persones s'han aplegat en la presentació. Joan Subirats, Jaume Asens, Ada Colau seran les cares visibles d'aquesta alternativa popular que aspira a canviar des de la base el model de ciutat. Més informació »
La premsa àrab publica i discuteix una llista dels principals donants privats de les organitzacions que operen a Síria i a l'Iraq. La llista prové pel que sembla d'un document intern del Departament d'Estat dels Estats Units. Més informació »Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Recomanem aquest article publicat pel professor Vicenç Navarro a la columna "Pensament Crític" al diari PÚBLICO, 23 juny 2014. L'article assenyala com, paral·lelament a la redefinició de l'estructura social dels països capitalistes més desenvolupats, ha existit una redefinició del conflicte de classes que se centra en el conflicte entre la majoria de la ciutadania d'una banda, que deriva les seves rendes del treball, i una minoria que concentra el capital de l'altra. Alguna cosa està passant en les anàlisis de l'estructura social en el món anglosaxó (conseqüència de l'enorme crisi del capitalisme) que gairebé ha passat desapercebut a Espanya, però que aviat adquirirà una gran importància en la vida política i social d'aquest país també. En realitat, ja l'està adquirint. M'estic referint al redescobriment de l'existència de classes socials en els països capitalistes més desenvolupats. En realitat, la categoria "classe social" havia desaparegut del lèxic analític en la majoria d'estudis que tracten sobre la distribució de poder en aquestes societats. La majoria de les anàlisis s'han centrat en els últims trenta anys en categories de poder, com gènere, raça i nació, entre d'altres, estudiant les causes i les conseqüències que els homes tinguin més poder que les dones; que els blancs tinguin més poder que els negres; o que certes nacions tinguin més poder que d'altres. Excel·lents treballs acadèmics s'han centrat en aquests temes i segur que se'n seguiran produint més, ja que la seva necessitat és clara, a causa de les desigualtats de poder basades en aquestes categories.
La "classe social" va deixar de ser un tema d'interès (en part pel declivi del marxisme com a manera d'entendre la societat). Sota l'hegemonia del pensament dominant (resultat del seu triomf en la Guerra Freda), centrat en l'establishment acadèmic-polític-mediàtic nord-americà, el terme "classe social" va desaparèixer. Als EUA parlar de classe capitalista i classe treballadora, oa Europa parlar de burgesia, petita burgesia, classe mitjana i classe treballadora, va passar a percebre com una manera "antiquada" de veure la societat. No cal dir que una conseqüència (desitjada) d'aquesta percepció és que ningú parlava de lluita de classes, alguna cosa encara més antiquada. Aquesta expressió es considerava una blasfèmia. Parlar d'aquests conceptes i categories implicava que al que els utilitzava s'l definís pitjor que "antiquat". Se'l considerava un ideòleg, immune a la realitat que ens envolta.
En aquesta realitat, configurada per la saviesa convencional, el progrés econòmic i tecnològic havia eliminat o disminuït a la classe treballadora, substituint-la per la classe mitjana, considerada com la classe a la qual pertanyia la majoria de la població. L'estructura social quedava, doncs, constituïda pels rics (la classe alta), la classe mitjana, i els pobres (la classe baixa). Aquesta categorització arriba a nivells extrems a l'Estat espanyol, que divideix els espanyols en classe alta, classe mitjana alta, classe mitjana mitjana, classe mitjana baixa i classe baixa, la qual cosa jo suggeriria irònicament a l'Estat que posés una altra categoria que es digués "classe baixa baixa". Per donar suport a aquesta categorització, es realitzaven constantment enquestes en què es preguntava a la ciutadania si pertanyien a la classe alta, a la classe mitjana oa la classe baixa. I, ja que la majoria de la ciutadania no es considera ni rica ni pobra, la gent responia "classe mitjana". D'aquest tipus d'enquestes es conclou que la majoria de ciutadans eren i es consideraven classe mitjana.
Errors i fal·làcies de la saviesa convencional
No calia que aparegués el conegut llibre de Piketty Capital in the Twenty-First Century per observar que el capitalisme en si, seguint la seva pròpia lògica d'optimitzar l'acumulació del capital per tal d'augmentar els beneficis, portava, no una reducció de les desigualtats amb una major redistribució de les riqueses (com assumien els apologistes del sistema capitalista), sinó, al contrari, a un creixement de la concentració del capital. És a dir que els rics i súper rics eren cada vegada més rics i súper rics, creixent la seva riquesa (derivada de la propietat del capital) més ràpidament que l'assignada al món del treball, via salaris.
El fet que això no passés durant i després de la II Guerra Mundial (l'anomenada "època daurada del capitalisme") es va deure a causes polítiques i, molt especialment, en poder de la classe treballadora, que va pressionar perquè hi hagués una redistribució de la riquesa. Va ser precisament aquesta pressió la que va crear un gran augment del nivell adquisitiu i del benestar de la classe treballadora, a costa d'un descens de la concentració de la propietat del capital i de les seves rendes, aconseguit, en part, a través d'intervencions públiques (de caràcter fiscal).
El nivell d'imposició al capital i a les rendes superiors va arribar als EUA, fins i tot el 91% (sense que això afectés, per cert, al creixement econòmic, com els economistes neoliberals sempre clamen que passarà si els impostos del capital i de les rendes superiors augmenten ). Com a conseqüència d'això, els dirigents de les majors companyies industrials dels EUA mai guanyaven una renda 30 vegades superior a la dels treballadors. D'altra banda, el salari de la General Motors era (en dòlars d'avui) de 50 dòlars per hora (comptant les prestacions socials). És interessant subratllar que en aquell moment (1945-1978) poc es parlava de la classe mitjana, tot i que la capacitat adquisitiva de la classe treballadora era major llavors que ara. L'eix central que marcava el nivell salarial era el treballador de la manufactura.
El neoliberalisme, que es va promoure a partir de 1978 (amb la reforma laboral i tributària a l'Administració Carter, i amb més afany per part del President Reagan i la senyora Thatcher, era la resposta de la classe capitalista a favor dels seus interessos, trencant el pacte social que havia existit durant el període 1945-1978. el neoliberalisme va ser, i és, la doctrina i ideologia que tenia com a objectiu derrotar la classe treballadora, mitjançant baixades salarials, el desmantellament de la protecció social i la privatització dels serveis públics de l'Estat del Benestar. Aquest debilitament del món del treball (la seva derrota a la lluita de classes que es va realitzar en totes les dimensions de la societat) era essencial per recuperar el poder que havia perdut la classe dominant en l'època anterior. I ho ha aconseguit.
Avui, als EUA, la major empresa no és la General Motors, sinó la cadena de supermercats Walmart, coneguda per la seva hostilitat als sindicats, que paga 10 dòlars per hora gairebé sense prestacions socials. Els impostos sobre el capital i les rendes superiors han baixat a un 23% i els directius de les grans empreses guanyen 350 vegades més que els seus treballadors. La reducció de la suposada classe mitjana és, en realitat, la baixada de salaris de la classe treballadora millor pagada i la precarització del mercat de treball, així com el que ja alguns vam indicar en el seu dia: "la proletarització dels professionals", és dir, la pèrdua d'autonomia dels professionals (incloent els llicenciats universitaris), el deteriorament de les seves condicions de treball i la baixada de la remuneració de la classe professional (metges, enginyers, llicenciats universitaris) que ha caracteritzat aquests trenta anys.
Per què la substitució del terme "classe treballadora" pel de "classe mitjana"?
Aquest canvi era enormement important per fer creure a la classe treballadora que el punt que els unia no era el treball i la seva relació amb el tipus de treball, sinó que era el consum i nivell de renda, sense analitzar l'origen d'aquesta renda. Era també la manera d'individualitzar i atomitzar la resposta, que fins llavors havia estat col·lectiva. Segons aquest mite, la majoria de ciutadans eren al mig (encara que clarament el mig anava baixant i baixant). El descens era conseqüència del descens dels salaris i de la pèrdua de poder dels sindicats. L'enorme creixement de la riquesa es distribuïa entre els propietaris del capital a costa dels recursos que s'assignaven als treballadors.
Ara bé, aquesta situació ha creat un enorme potencial d'aliances de classe, ja que a la classe treballadora, que continua existint amb una gran varietat de components, se sumen les classes professionals que històricament tenien com a funció gestionar, supervisar i dirigir (sota la supervisió del capital) a la societat, grups que s'estan polaritzant, amb grups molt remunerats, propers a les elits governants (tant financeres i econòmiques, com polítiques i mediàtiques), i la resta, la majoria de professions que estan sent massificades en condicions que tenen moltes similituds amb el món del treball més tradicional. Això explica que, d'una manera creixent, la lluita de classes sigui més i més la lluita entre els propietaris i gestors del capital i els seus servents en la reproducció del seu poder (el 10% de la població) i la gran majoria de la població (el 90%) que està expropiada pel primer grup, que a més controla el poder polític i mediàtic del país. La lluita de classes és avui molt més àmplia i és el conflicte dels de baix enfront dels de dalt o, en altres paraules, de la majoria (el 90% de la població) enfront de la minoria (el 10%).
El gran èxit del moviment 15-M a Espanya i del moviment Occupy Wall Street als EUA i, més recentment, del moviment i Partit Podem, ha estat precisament donar veu a aquesta realitat que immediatament s'ha estès a la resta de la població. Avui la legitimitat de l'Estat està per terra, amb àmplies possibilitats de rebuig cap al sistema actual, que no pot limitar-se a fer reformes puntuals-típic comportament parlamentari-, sinó que ha de fer un canvi més substancial del sistema polític mediàtic actual. El nombre i extensió dels moviments contestataris està augmentant d'una manera molt notable, assenyalant l'esgotament del neoliberalisme i de les institucions polítiques que l'han estat reproduint.
L'Exèrcit Electrònic de Síria (SEA, per les sigles en anglès) va llançar diumenge un atac cibernètic reeixit contra la pàgina web del diari britànic Reuters en protesta per la publicació d'informes i notícies "falsos" sobre Síria."Atureu els informes, les notícies i articles falsos i incorrectes sobre Síria. El Regne Unit és qui dóna suport als terroristes perquè acabin amb Síria; atureu la propaganda política britànica", és el missatge que visualitzaven els usuaris de Reuters el diumenge al matí quan volien accedir-hi.
No és la primera vegada que el SEA ataca la pàgina web del rotatiu britànic per publicar mentides i falsedats sobre la crisi siriana, amb aquesta va la segona.
El nou atac cibernètic del SEA ha fomentat la preocupació sobre la seguretat del lloc digital de Reuters, però, els experts creuen que el diari britànic no té la responsabilitat dels fets, sinó es deu als errors comesos pel portal web de publicitat Taboola que coopera estretament amb el rotatiu britànic.
Pel que sembla l'Exèrcit Electrònic de Síria va piratejar la part corresponent als anuncis de publicitat a la pàgina web de Reuters i així dirigia als usuaris a una pàgina sota el seu control.
S'espera que el forat de seguretat originat pel SEA, no només afecti els usuaris de Teboola, sinó els de Yahoo, BBC i Fox News, ja que corren el perill de ser hackejats.
Fins ara, les autoritats de Reuters s'han abstingut de pronunciar-se.
El 2012, va ser la primera vegada que el SEA va piratejar la pàgina web de Reuters sota pretext de la publicació d'un article fals en què exposava la mort del ministre d'Afers Exteriors saudita, el príncep Saud al-Faisal.
El SEA va començar les seves activitats el 2011, al mateix temps que els disturbis al país àrab; els membres d'aquesta organització rebutgen la seva afiliació amb el Govern de Damasc i insisteixen en la seva formació independent, per tal d'enfrontar-el desviament de notícies per part dels mitjans de comunicació occidentals.
En aquest sentit, el SEA ha aconseguit dur a terme una sèrie d'atacs cibernètics contra diferents llocs web. Entre els seus blancs es poden trobar desenes de llocs web israelians, com del diari Haaretz; així com els comptes en xarxes socials de la cadena de televisió nord-americana CBS, l'agència de notícies nord-americà The Associated Press, la cadena televisiva qatariana Al-Jazira i la cadena de televisió britànica BBC.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Mentre els mitjans de premsa occidentals presenten a l'Emirat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (EIIL) com una banda de gihadistes capaços de recitar l'Alcorà de memòria, aquest grup armat ha iniciat a l'Iraq la guerra del petroli. Amb ajuda d'Israel, l'EIIL ha tallat el proveïment de petroli a Síria i ha fet possible que el govern local del Kurdistan pugui robar el petroli de Kirkuk. La venda del cru de Kirkuk es concretarà a través d'Aramco, companyia que disfressarà el robatori fent-lo passar per un augment de la producció «saudita». Més informació »Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
Milers de persones es van manifestar aquest dissabte a Londres per protestar contra les polítiques capitalistes imposades pel Govern de David Cameron.Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional
Milers de persones han participat aquest diumenge a la manifestació unitària per la república i el dret a decidir celebrada al centre de Barcelona sota el lema ‘Cap pacte, cap rei. El poble català decideix’. La convocatòria ha comptat amb el suport de desenes d’organitzacions sindicals i polítiques, entre elles EUiA, ICV, ERC i la CUP.En el punt de sortida a Plaça Universitat Joan Josep Nuet ha fet declaracions als mitjans de comunicació presents i ha valorat en positiu una mobilització on s’han ajuntat sobiranistes, republicans i independentistes d’esquerres, com ve succeint des de l’anunci de l’abdicació del rei borbó en múltiples concentracions arreu de Catalunya. El dirigent d’EUiA s’ha mostrat convençut que “el moviment per la república i contra la monarquia s’estén; a més a Catalunya és molt divers, molt plural, i nosaltres hi estem d’acord: hi ha molta gent, moltes forces polítiques que no volem un rei”, ha sentenciat Nuet.
“Mobilitzacions com aquesta fan que cada vegada hi hagi més consciència republicana, que vol dir una consciència d’un país diferent: un estat social i un país democràtic”, ha reflexionat el coordinador general d’EUiA. Nuet, que ha compartit pancarta amb el company de coalició Ricard Gomà, ha conclòs: “Felip VI i el dret a decidir no casen, per tant: o dret a decidir, o Felip VI. Nosaltres ens quedem amb Catalunya i amb el dret a decidir”.
Milers d’activistes de marees ciutadanes, bombers, mestres, metges, membres de la PAH, de sense papers, treballadors i treballadores d’empreses en lluita com Panrico, sindicalistes, i membres de moviments socials i polítics diversos, entre ells EUiA, han confluït en l’encerclada a la Generalitat que ha tingut lloc aquest dissabte a la tarda. Els i les activistes han donat així continuïtat a les marxes de la dignitat del març passat, en una jornada d’acció descentralitzada que a Catalunya s’ha concretat en l’acció a la plaça de Sant Jaume. Hi ha participat diversos activistes d’EUiA, entre ells el coordinador general Joan Josep Nuet, que ha expressat la seva “plena sintonia amb la gent que es manifesta, perquè hem de fer arribar als parlaments i als governs que no representen el sentir de la majoria de la població”. Nuet ha acudit a la convocatòria amb el coordinador d’ICV, i tots dos han coincidit en lamentar la nova reforma fiscal del PP, perquè suposarà, han advertit, més privilegis per als que més tenen.
Els i les activistes s’han concentrat a partir de dos quarts de sis de la tarda al carrer de Pelai i a la plaça d’Urquinaona, i des d’allà s’han manifestat fins a confluir a la plaça de Sant Jaume. Allà diverses de les entitats convocants han fet diversos parlaments, tot destacant la reivindicació de ‘Pa, sostre i treball’. Amb aquest lema es van manifestar dos milions de persones a Madrid el passat 22 de març, i amb aquest lema han tingut lloc protestes similars a la catalana aquest dissabte arreu de l’Estat. A la plaça de Sant Jaume, després dels parlaments, els i les activistes han encerclat el Palau de la Generalitat.
“Estem segurs que abans que acabi l’estiu i durant tota la tardor seguirem amb protestes d’aquesta mena fins que no es canviïn les polítiques i no es canviïn els governs”, ha reivindicat Nuet en un contacte informatiu amb els mitjans abans de l’acte.
El coordinador d’EUiA i el d’ICV, a més, han aprofitat l’ocasió per denunciar que la reforma fiscal del PP suposarà més beneficis per als que més tenen. Aquesta reforma, ha dit Nuet, “és una promesa electoral del PP i un robatori a les classes populars”. “El PP de forma clara sempre escombrant cap a casa: cap a la gent que més té, perquè guanyi més, amb una reforma fiscal que farà que tinguem menys recursos per mantenir les polítiques socials i d’inversió”, ha afegit el coordinador d’EUiA.
Sobre la coincidència d’aquesta reforma amb l’accés al tron de Felip de Borbó, Nuet ha comentat que “Felip VI arriba amb un pa sota el braç per als rics i els que més tenen”.
Universitats nord-americanes col·laboren avui amb el Pentàgon mitjançant el Projecte Minerva, una iniciativa que estudia la dinàmica dels moviments socials a tot el món amb l'objectiu de neutralitzar-los i eradicar-los. Igual que la polèmica Agència de Seguretat Nacional (NSA), embolicada en un escàndol d'espionatge a nivell global, el projecte considera el món sencer com un "territori enemic" que resulta necessari neutralitzar, va destacar el lloc digital blackagendareport.com.Etiquetes de comentaris: Actualitat, Internacional, TIC
