Gràcies a la implantació de l’Open Data per part de les administracions i al desenvolupament de programari especialitzat com Google Public Data és possible accedir a diverses eines estadístiques que ens ajuden a entendre el desenvolupament de l’economia capitalista en mans del neoliberalisme dominant. 1.- Població mundial: on viu la humanitat?
Aquest primer mapa de la població mundial, a mode de contextualització, il·lustra molt gràficament la desigual concentració de la majoria de la humanitat en un punt geogràfic. L’eix format per la Xina, l’Índia, el Paquistan i, en menor grau, també Rússia concentra més de la meitat de la població mundial que en aquests moments viu sobre la terra. En segon lloc, s’observen amb claretat unes àrees de concentració secundàries: l’eix EUA-Mèxic, el centre del continent africà i el Brasil. Destaca el poc pes demogràfic del continent europeu.
2.- El mapa de la pobresa: un món de centres i perifèries?
El següent mapa mostra l’extensió de la pobresa per tot el planeta i la concentració de la pobresa extrema al continent africà. Àfrica continua essent el continent expoliat i la vergonya de la humanitat. Aquest mapa ens permet començar a comprendre el món actual com un món dividit entre centres i perifèries. [Nota: sense dades per als EUA].
3, 4, 5.- Exportacions agrícoles, de béns i de serveis: qui produeix què?
El següents 3 gràfics mostren respectivament les exportacions agrícoles, de béns i de serveis. La comparació ens permet apreciar la clara especialització geogràfica de la producció. Àfrica, Amèrica del sud i Oceania configuren els tres principals continents de producció agrícola. La producció de béns industrials es concentra en canvi en tres estats: la Xina, Alemanya i els EUA. En l’exportació de serveis destaquen principalment els EUA, el Regne Unit i el Japó, amb un creixement de la Xina en els darrers anys. Juntament amb el primer i el segon gràfic, ens permeten refermar l’evidència que l’economia capitalista global s’estructura amb uns centres de concentració de la riquesa (menys població, més producció industrial i de serveis) i unes perifèries empobrides (més població, més producció agrícola). El cas de la Xina destaca per la seva singularitat (més població, més producció industrial i de serveis).
6.- Cotització d’empreses a borsa: qui s’endú els beneficis?
El següent gràfic mostra el que tothom coneix, que les principals corporacions que dominen el món són nord-americanes, en primer lloc, seguit de les empreses britàniques i japoneses. L’eix financer Nova York-Londres-Tòquio es revela de manera clara com el centre de l’imperialisme capitalista. Tanmateix, un element torna trencar aquesta escena a partir del 2005, la Xina. Amb un creixement exponencial del valor de les seves empreses, ha superat ja al Japó i el Regne Unit i es prepara per enfrontar-se al gegant nord-americà en les properes dècades.
7.- Royalties i llicències per persona: qui es beneficia del coneixement?
El gràfic següent mostra la relació de pagaments i cobraments referents a patents i drets de propietat intel·lectual. En comparació amb el gràfic anterior ens permet apuntar que malgrat el benefici de les corporacions com a grups es concentra als EUA, els beneficis dels empresaris com a persones està més dividit, essent els capitalistes europeus els qui més beneficis obtenen, en aquest cas, de la gestió del coneixement. Així mateix, el gràfic ens permet observar la funció de Luxemburg i d’Irlanda, paradisos fiscals al cor d’Europa, com a punts de concentració dels beneficis empresarials per a l’evasió fiscal.
8.- Migracions
El següent gràfic mostra l’evolució dels fluxos migratoris en funció dels cicles del capital. S’observa un patró clar: durant els cicles de bonança del capital, augmenta el flux de treballadors de la perifèria cap als centres econòmics. Durant els períodes de crisi i constricció econòmica, el flux disminueix i, en ocasions, arriba a invertir-se. Malgrat aquesta tendència, el percentatge de població que resideix en els centres econòmics segueix essent menor com a conseqüència del gran creixement demogràfic i l’alta natalitat de les perifèries.
9, 10.- Els preus i la inflació al món
Els següents gràfics ens permeten aproximar-nos als mecanismes de l’especulació capitalista i copsar la importància de la crisi especulativa actual, la de 2008. El primer gràfic mostra la inflació al món. Si s’activa l’animació de la cronologia (Play), es pot comprovar com es combinen dues tendències: d’una banda, una tendència a l’alça constant a tot el món, de l’altra un cicle de creixements espectaculars aparentment aleatoris a diferents punts geogràfics, corresponents a l’esclat de les diferents crisis cícliques del capitalisme. El segon gràfic mostra l’evolució dels preus en creixement constant des de 1980 fins a 2008, moment en que els preus es disparen a totes les perifèries de manera catastròfica. No deixa de ser remarcable l’esclat momentani dels preus a Zimbabwe el 2005, com si anticipés la crisi global que es venia al damunt.
11.- Despesa militar al món
L’Estat sionista d’Israel encapçala aquest inefable rànquing de la violència organitzada. La seva desemsurada inversió militar fa evident el seu paper estratègic en l’Imperialisme global. El segueixen EUA i Rússia, potències militars hereves d’una Guerra Freda que sembla haver recobrat imuls en el darrer any.
12.- Desigualtats al món
L’índex Gini és cada dia més utilitzat per a medir les desigualtats socials. Tot i que no es disposa d’un històric de dades tan meticulós com altres indicadors, és il·lustratiu de la tendència constant al creixement de els desigualtats al món, un creixement que és encara més intens a les perifèries que als centres econòmics.
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional, TIC