Hem estat veient aquest any el ressorgiment de la Guerra Freda amb la complicitat d'alguns dels majors mitjans d'informació als dos costats de l'Atlàntic Nord (i de la totalitat dels majors mitjans espanyols de major difusió), que s'han mobilitzat per presentar l'amenaça que representa Rússia per al món lliure liderat pel govern federal dels EUA. Rússia ha passat a ser l'enemic, com ho va ser abans la Unió Soviètica. La crida a la Guerra Freda va quedar explicitada a través de les recents declaracions del cap d'Estat dels EUA, el President Barack Obama, que va assenyalar que “mai tindrem una relació constructiva amb el President Putin de Rússia… anem a aïllar-ho, trencant tots els llaços polítics i econòmics amb el món que l’envolta, considerant a Rússia com un Estat paria”. El President Obama, utilitzant un llenguatge clarament bel·licista, va afegir que “afortunadament les nostres forces armades són molt superiors a les russes”. I fa uns dies, el màxim aliat del President Obama a Ucraïna, el govern ucraïnès, va alarmar al món indicant que “no pot descartar-se la possibilitat que comenci una Tercera Guerra Mundial”.
I els majors mitjans dels EUA (i d'Espanya) s'han mobilitzat per presentar a Rússia com una força imperialista, el comportament de la qual amb l'annexió de Crimea constitueix una prova més d'aquesta vocació. En aquesta campanya, el President Putin és presentat com el renovador de l'imperi soviètic, embarcat en una aventura imperialista com a part de la seva estratègia per mantenir la seva elevada popularitat al seu país. En tota aquesta campanya sistemàticament s'han ignorat fets bàsics i elementals, tals com:
1) Des que la Unió Soviètica va col·lapsar, fa ja més de vint anys, ha estat l'OTAN la que ha continuat l'expansió cap a l'Est, acorralant més i més a Rússia. No és Rússia la que està acorralant als EUA o a Europa Occidental. És el govern federal dels EUA i el govern de la UE els que estan acorralant a Rússia, en contra del semblar d'alguns dels intel·lectuals més influents durant el període de la Guerra Freda i arquitectes d'aquesta guerra com George Kennan, que va considerar que aquesta expansió cap a l'est de l'OTAN era un enorme error i una clara provocació cap a Rússia;
2) El cop contra un govern democràticament triat a Ucraïna va ser realitzat amb el suport dels governs dels EUA i de la UE, i programat pel govern dels EUA;
3) Un dels objectius d'aquest cop era expandir l'OTAN cap a l'Est, incloent-hi a Ucraïna;
4) El govern establert (i aprovat pel govern federal dels EUA), resultat del cop, era profundament anti Rússia, amb membres de partits nazis (que havien lluitat contra la Unió Soviètica durant la II Guerra Mundial) a la seva sina;
5) Que el nou govern va transmetre clars missatges hostils cap a Rússia, tals com desprotegir la llengua russa, àmpliament utilitzada a les regions de l'est d'Ucraïna;
6) Que les principals bases navals russes en el Mar Negre estaven a Crimea, part d'Ucraïna;
7) Que el nou govern de Kíev va enviar tropes militars -amb l'ajuda del govern federal dels EUA- contra les poblacions russes que es manifestaven contra el nou govern antirrus, en una clara violació de l'Acord de Ginebra;
8) Que el que està ocorrent a Ucraïna segueix uns plans ja molt avançats, ben desenvolupats per les dretes nord-americanes, properes al complex industrial militar contra el qual va advertir el President Eisenhower. Aquests plans són coneguts i públics. Charles Krauthammer, un dels ideòlegs del Partit Republicà, va escriure que “el nostre objectiu per a Rússia no és establir la democràcia, sinó assegurar-nos que acabem amb el treball de destruir la Unió Soviètica, expandint-nos més cap a l'Est. El major preu ara és Ucraïna” (escrit el 2004);
9) La dreta del Partit Demòcrata expressava, a través de Richard Holbrooke (que sempre va aspirar a ser el Secretari d'Estat, és a dir, el Ministre d'Afers exteriors dels EUA), que “el nostre objectiu és aconseguir que Ucraïna s'uneixi a l'OTAN, trencant amb Rússia”, escrit per les mateixes dates. Qui és el poder expansionista?
Tots aquests fets, sobre els quals hi ha extensa evidència, han estat ignorats per tots els majors mitjans d'informació, i tots ells, desoint el seu supòsit gran compromís amb la llibertat, no van dir ni piu.
No cal dir que Putin no és un demòcrata. He escrit extensament criticant el nou sistema polític existent avui a Rússia. Ja durant l'època Breznev en la Unió Soviètica, vaig ser declarat persona senar grata, i els meus llibres, crítics amb la Unió Soviètica d'aquells temps, van ser prohibits en aquell país, fins a tal punt que els pocs exemplars d'aquests llibres que es van filtrar al país van ser confiscats. Però és una enorme falsedat presentar a Putin i el seu govern com la principal causa de les tensions a Ucraïna, a causa de les seves suposades ànsies expansionistes. L'annexió de Crimea va ser la resposta predictible a la provocació dels governs dels EUA i de la UE, i del seu satèl·lit, el nou govern de Kíev. En aquesta nova Guerra Freda (que pot portar-nos a una guerra real), els majors mitjans d'informació, i la totalitat d'ells a Espanya, sistemàticament s'han mobilitzat, perdent qualsevol besllum d'objectivitat i neutralitat.
Article de Vicenç Navarro publicat a www.rebelion.org
Vicenç Navarro és Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra.
Traducció al català de comunistes.cat
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Internacional
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=185559